Sobre eleccions: a priori, desigualades

Doncs sí. Finalment hi haurà eleccions a la Presidència de la Federació Andorrana de Futbol el 12 de setembre. Els comicis coincidiran, per cert, amb la visita que el Copríncep francès, Emmanuel Macron, té previst fer al país. I també seran dos dies després d’un partit de la selecció nacional absoluta contra França a París. En fi, que tindrem una setmana mogudeta, però això ja és una altra història que no hi té gaire a veure.

Tornant a les eleccions, que n’hi hagi ja és notícia, perquè les últimes van ser fa deu anys, l’octubre del 2009 quan Toni Giribet es va imposar a Carles Mora. En aquella llista ja hi havia com a vicepresident Víctor Santos, que va ser l’únic candidat a presidir l’ens el 2013 i el 2017.

Hi haurà eleccions de nou, però realment serà com si no, perquè veient com ha anat la recollida d’avals per formalitzar les candidatures, molt gran hauria de ser la sorpresa perquè la candidatura de Fèlix Álvarez, que va obtenir-ne 18, no s’imposés amb claredat a la de Carles Riba, que només en va tenir cinc, els mínims per poder ser candidat. I si les eleccions tindran poca emoció, tot fa apuntar que la campanya també, veient les primeres declaracions de les candidatures.

La llista de Fèlix Álvarez té clar el guió: repetir una i altra vegada que volen evitar que se’ls atorgui la imatge de llista continuista. Bé, una tàctica que estaria a la primera pàgina de qualsevol manual de política quan l’anterior president d’una organització està acusat d’una presumpta administració deslleial i frau a la CASS, i el secretari general i el tresorer, a més dels dos delictes anteriors, també de blanqueig de diners i apropiació indeguda. Però clar, l’argument no cola quan es veu que l’impulsor de la llista és Alfonso Martín, vicepresident amb Santos, i que no va de número u perquè no té la nacionalitat andorrana. Mentre que a l’altra banda, Carles Riba, conscient que té la batalla pràcticament perduda, apel·la que la FAF necessita un canvi, i interpel·la directament els clubs, “perquè molts volen canvis però tenen por”, una tàctica que no sembla que sigui suficient per vèncer.

En definitiva, que cadascú triï l’estratègia que consideri, però que la situació al futbol del país, ja tocada de per si, torni aviat a la normalitat.