La connexió viària amb Espanya

Algunes veus han plantejat la possibilitat d’un tercer carril a la carretera que uneix Andor­ra amb la Seu d’Urgell, proposta que no ha estat secundada ni per l’opinió pública ni per les autoritats espanyoles. Aquesta carretera, l’actual N-145, que va néixer l’any 1913, promoguda pel bisbe Benlloch, va reforçar els lligams amb la Seu d’Urgell i amb el Copríncep bisbe. La nova infraestructura va permetre una primera expansió de la capital cap a l’actual avinguda Benlloch; posteriorment, als anys trenta, la xarxa viària de FHASA serveix de base a un creixement urbanístic que desenvoluparà l’avinguda Meritxell.

L’any 1910, la carretera del bisbe Benlloch ja passa per Sant Julià i arriba a la capital tres anys més tard. El finançament en territori espanyol, de la Seu d’Urgell a la frontera hispanoandorrana, va ser a càrrec de l’Estat espanyol. La nova via de comunicació era tot un símbol de progrés, en una època en què s’assisteix a les beceroles de l’automòbil i va facilitar el transport del cor­reu entre Espanya i Andorra a càrrec de la Hispano-Urgellense, companyia de transport públic d’abast local, fins al 1928, quan s’atorga la concessió a la Companyia Anònima Alsina Graells d’Autotransports.

Sense entrar en el debat d’un tercer carril, les circumstàncies han canviat i, actualment, circulen per aquesta carretera prop de sis milions de vehicles l’any en els dos sentits, dels quals una proporció important són camions. En tot aquest període s’ha mantingut la mateixa tipologia de la carretera del 1913, una calçada amb dos carrils, un per sentit, quan una carretera tan transitada que comunica dos estats es mereix un millor tractament. És cert que l’any 2013 el Govern espanyol hi va introduir importants millores, entre altres la de prohibir els perillosos avançaments que tantes víctimes havien causat, però continua el coll d’ampolla de la Farga de Moles. Tampoc serviria de res tenir una autovia quan el pas fronterer es limita a un sol carril que, amb les rases consegüents, genera cues i fa més feixuc el trànsit, especialment per a aquells que hi circulen diàriament. És normal que la societat demani millores i una adequació a les necessitats actuals, però les declaracions de l’ambaixador espanyol no donen lloc a dubtes i les coses de moment seguiran igual.