López, Macron i l'avortament

Ho publicava ahir el Diari: el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, aprofitarà la sessió del Consell d’Europa de l’1 d’octubre vinent, en què coincidirà amb Emmanuel Macron, per preguntar al Copríncep francès sobre diferents qüestions que considera importants per al Principat. Entre d’altres, i com no podia ser d’una altra manera, la despenalització de l’avortament.

És lògic que el dirigent socialdemòcrata vulgui fer arribar a Macron les seves inquietuds sobre la situació del país, i davant la impossibilitat de fer-ho demà, per problemes d’agenda, en el marc de la visita oficial del Copríncep gal, resulta també comprensible que s’aprofiti un altre escenari per traslladar aquests neguits. Però més enllà del grau de sensibilitat o de preocupació que Macron vulgui mostrar amb el tema potser el PS està trucant a la porta equivocada.

Des d’aquest punt de vista resulta curiosa la insistència amb què els socialdemòcrates intenten buscar l’empara de l’Elisi –ja van plantejar-li el mateix l’any passat– sobre aquest afer. Un afer que, diguem-ho clar, a aquestes alçades de la pel·lícula molt probablement ja hauria estat àmpliament debatut –i segurament també legislat, com arreu d’Europa– si l’altre Copríncep no fos un arquebisbe de l’Església catòlica. Aquest és el quid de la qüestió, i tot el que pugui dir Macron al respecte és paper mullat si el tema no s’afronta des de l’arrel. L’opinió del Copríncep francès és irrellevant mentre continuï havent-hi línies vermelles per part de l’altre cap d’Estat. I traspassar aquestes línies només pot implicar una cosa, acabar amb l’actual model institucional.

Ens trobem davant el dilema de sempre: què està per sobre, l’estructura de l’Estat o un dret àmpliament reconegut internacionalment com és el d’avortar en algun dels tres supòsits bàsics? Evidentment, han de prevaldre els drets de la ciutadania, però sembla que la majoria al Consell no està per a la tasca de reformar la Constitució en aquest sentit. I tot i que López ha assegurat que el Coprincipat és perfectament compatible amb la despenalització de l’avortament, és obvi que a la pràctica només hi ha una solució: o una cosa o l’altra.