Els lloguers, un any més

Perquè som molts els que considerem que la situació, en comptes de millorar, es troba igual o pitjor. I ja no ens serveix saber que és un problema comú en altres indrets. Tampoc serveix saber que existeix la possibilitat d’anar a viure a la Seu perquè l’oferta ha disminuït i els preus també han pujat. La nostra realitat, i poc abans de començar l’arribada dels temporers, ens evidencia que el problema no s’ha resolt.

Em van agradar les paraules de la Síndica General, Roser Suñé, que deia que la política s’havia de centrar en les necessitats dels ciutadans, i les comparteixo.

I la problemàtica dels lloguers és una necessitat, sens dubte, i en la meva opinió té dos dimensions. Una des de la perspectiva del ciutadà que viu habitualment a Andorra, i que la proposta de pròrroga del lloguer o d’altres més a llarg termini el podria arribar a ajudar.

Però no ho acabo de veure clar des de la perspectiva del temporer. Aquest no pot prorrogar cap lloguer, n'ha de fer un de nou any rere any. I, en aquest cas, s’ajunten dos problemàtiques que, ara per ara, no els veig la solució. Una que el preu que li vulgui imposar el propietari no es troba subjecte a cap tipus de limitació, i un altre que generalment són persones que tenen salaris baixos, i que per millorar-los han de fer moltes hores extres.

I mentrestant els temporers viuen i treballen a Andorra, i han de ser considerats com a ciutadans.

I amb tots els meus respectes, tampoc veig molt clar que es vulgui utilitzar els diners del Fons de Reserva de Jubilació per invertir en un parc immobiliari de pisos de lloguer a preus accessibles. Bé, suposo que quan ens diuen que caldran mesures per garantir la viabilitat del sistema de pensions de jubilació, entre les quals podem trobar l’augment de les cotitzacions i de l’edat de jubilació, i per llei assegurem les reserves per evitar inversions arriscades, se’m genera certa confusió.

I el problema que s’agreuja a dos mesos vista és de resolució complexa i difícil. I les solucions plantejades haurien de ser a molt curt termini i, ens agradi o no, bastant intervencionistes.

Mentrestant el que podem fer és reflexionar per la part que ens toca, i que hi hagi consciència i molta generositat per part de tots.