El 'selfie' d'Andorra

Amb la vinguda del Copríncep Emmanuel Macron Andorra s’ha fet un autoretrat. Parròquia per parròquia vam ser testimonis de molts selfies, individuals i en grups, efecte i èxit del caràcter cordial, pròxim i càlid de Macron. El gran fenomen de moda: documentar i ser l’objecte de la imatge del fotògraf, ben entès, amb el Copríncep en el focus i presumir així del moment. Els psicòlegs diuen que els selfies es fan per aixecar l’autoestima. El dia 13 passat el Principat també se la va fer, una diàfana, perfecta i sincera autofoto. Repasseu les paraules dels set cònsols, de la síndica, del cap de Govern i del Copríncep, notòriament en els discursos a Casa de la Vall i a la plaça del Poble.

Andorra es retrata, s’autofotografia solemnement i penja la foto dins i fora del país. Es projecta una imatge universal de la realitat –i de l’exposició de la realitat– de totes les institucions andorranes, especialment dels Coprínceps i de la seva unitat. Andorra encara es reconeix a si mateixa i el Coprincipat parlamentari funciona, sense oblidar, però, que cada generació vol ser lliure de lligar la generació posterior, sense estar lligada alhora per les generacions que l’han precedida.

Un segon element del selfie és ressaltar l’enquadrament: “... l’esprit d’équilibre qui a toujours prévalu dans la société andorrane, en particulier dans ses relations avec l’Espagne et la France, s’affaiblisse.” És un enfocament correcte, cal reequilibri.

I, tercer, el centre d’interès del nostre autoretrat i la seva línia de l’horitzó és Europa. L’Europa política, un espai integrat de llibertat, seguretat i justícia, que encara s’està fent i fa patir. El nostre acord d’associació n’ha de ser el pont. El futur i la solució, com d’Espanya en va dir Ortega y Gasset fa ja més d’un segle. Per tant, consens i unitat a casa per negociar millor a Brussel·les. La política ha de ser capaç aquí de governar la situació. De sempre, també a Andorra, la intel·ligència ha estat l’habilitat d’adaptar-se als canvis i fer possible allò que és necessari. Sí, ja sé que el poble andorrà ve de lluny, pensa en terminis llargs i rebutja urgències que considera imposades, però ha de guanyar velocitat.

Un històric selfie d’Andorra.