Enveja

M’he passat tot l’estiu morta d’enveja. Després d’un any sense poder anar de vacances i sortint molt poquet més enllà de les nostres fronteres, m’he hagut d’empassar els vostres relats sobre els llocs on heu anat, la vostra felicitat per haver pogut desconnectar i les vostres queixes quan heu tornat al pa vostre de cada dia.

Però avui tant se val si soc asseguda en una de les cales del Perelló, d’aquelles amb roques i pins que em recorden les de casa, o si camino lentament a la platja de la Marquesa, interminable, quasi buida i que no es cansa mai de mirar de fit a fit el far del Fangar. En un lloc o en l’altre miro l’horitzó i sento com les onades es barallen amb la serenor de l’aigua; si les escolto, em porten veus i olors d’altres terres i em parlen de peixos, d’estrelles i cavallets de mar, de musclos i de petxines... Sento l’escalfor del sol a la pell i la noto com una carícia dolça que m’amanyaga, mentre l’aire m’esbulla aquests cabells cada cop més grisos i em fa mig aclucar aquests ulls cada cop més cansats. Passo quatre dies al delta de l’Ebre, quilòmetre amunt, quilòmetre avall: em té enamorada i, sempre que puc, m’hi escapo a passejar pels camins, entre marjals, contemplant les diverses tonalitats dels arrossars segons l’època de l’any, a volar amb els ocells i a maleir els mosquits, a dormir hores i hores i a peixar-me amb delícies del mar.

Cal Faiges, al Poblenou del Delta; Casa Nuri, a Deltebre, quasi tocant a Riumar; Casa Llambrich o Can Piñana, a l’Ampolla... Si no em trobeu arran de mar o entre els ca­nyissars, segur que seré en algun d’aquests llocs entaulada. Si hi veniu, us deixaré tastar les ortigues de mar, les ostres, el xapadillo d’anguila, els canyuts, els grumols, els calamars i els llagostins; compartiré amb vosaltres l’arròs (de galeres o d’ànec o de llamàntol... o una paelleta ben simple), l’anguila amb suc, el peix al forn o la tonyina Balfegó. I ho regarem tot amb un Montsant (fa Les Sorts Blanc?) o un Priorat (proposo un Gotes Blanques). Les postres, el cafè i el cigar, al gust de cadascú.

I ara la realitat: escric tot això abans de baixar cap al Delta i ho llegireu que ja tornaré a ser a Encamp. Coses de la literatura. I demà serà un altre dia.