Carta oberta a una vorera

Hola, vorera. En primer lloc, permet-me que et tutegi –no m’acostumo encara al “voravia”, tan impersonal, tan de llibre d’autoescola... Et venen dos mesos difícils, ho sé. I et planyo. No saps com et pla-nyo... Sotmesa tot el dia a les mirades dels altres, utilitzada com a arma llancívola en la lluita partidista. Que no et ve de nou –prou que ho sé!–, que cada quatre anys hi tornem amb la mateixa història, però com acostumar-s’hi... Que difícil! D’altra banda, sé que és un moment en què, tot i que sigui incòmode, et puja l’autoestima. En dos mesos votarem i seran molts qui decidiran quina papereta posen al sobre en funció de com et vegin al matí. Vorera pixada o malmesa, oposició. Vorera neta i renovada, continuïtat. I sí, ja ho sé, que sí, que Santa Bàrbara i els trons, que sí, que no és agradable que només pensin en tu quan els convé, que estaria bé que es preocupessin per tu pel que ets i no pel que els pots aportar, que sí. I després hi ha allò de l’equitat, la desigualtat inherent a tots els col·lectius, els motius pels quals, tants anys després, encara no heu aconseguit crear un sindicat de voreres. Perquè a algunes us renoven cada dos per tres, i estan per vosaltres, i sortiu a totes les fotos i a d’altres, mira, si arreplegueu cada quatre anys un pedaç per a substituir aquella llamborda bohèmia, ja podeu cantar victòria... I aquí volia anar. Sé que és dur el que et diré però seré clar, m’ho he proposat. Ras i curt: vorera, no pot ser. No pot ser. No pots estar impecable sempre. Assumeix-ho: ets una vorera. No un sostre. No una escola. No un centre de salut. No un dret bàsic. Ets una vorera i si hem de retallar, jo et retallaria a tu. Què espero de tu, vorera? Que siguis ampla, que si mai vaig en cadira de rodes o arrossego un cotxet m’hi vulguis, que em separis bé dels cotxes i, a poder ser, que siguis bufona. Però sense perdre els papers. Que si tens un sotet no s’acaba el món. Que si tens una edat, podem entendre’ns igualment. Que els líftings estan sobrevalorats. I sí, a tu et dol, ho sé. Però és una qüestió de prioritats. I a mi em toca madurar, m’he proposat ser una mica més alemany, una mica més nòrdic, i deixar de fixar-me sobretot en la cosmètica. Aquest desembre votaré, vorera, però no esperis que et tingui en compte. Sort, voravia.