La sentència de la ignomínia

Dimarts, 15 d’octubre de 2019. Santa Teresa d’Àvila, i és tanta la meva tristesa que en recordo els mots: “Vivo sin vivir en mi / y tan alta vida espero / que muero porque no muero”; 79 anys de l’afusellament del president Companys, i és tanta la indignació que el cervell me’n repeteix els darrers mots un cop i un altre: “Per Catalu­nya!”

Ahir un nombre significatiu de persones que viuen a Andorra van sortir al carrer a protestar per la sentència de la ignomínia. Eren unes quatre-centes i han rebut tota mena de retrets, d’insults, d’atacs i d’improperis. Tants com n’ha rebut avui mateix (recordeu que escric dimarts) Jordi Planellas pel seu acudit al Diari en què ens explica, a l’estil de l’Epi i en Blas, en què consisteix l’equidistància.

A vegades, després de quinze anys de viure en aquest país petit i encantador, encara em sorprenc del fet que alguns dels seus habitants es continuïn aferrant a les velles consignes del Manual Digest, un llibre de mitjan segle XVIII que, des de la prudència jesuítica, recomanava que Andorra no es fiqués en embolics i “fer del cec, mut i sord per no patir algun greu dany, i també per aconseguir algun profit. Fer, en fi, l’andorrà (com se sol dir per tot Catalunya per expressar taciturnitat i prudència) per assolir la seva honesta conveniència, perquè al contrari, si les coses anessin contra l’honestedat i el bé públic, en seguirien a vegades conseqüències deplorables”. Però encara em sembla pitjor que alguns dels qui defensen el Coprincipat d’Andorra com un estat sobirà actuïn des de la convicció que Andorra no és res més que una altra de les províncies de l’Estat veí, donin sempre per la menjadora al Govern de Madrid i donin la raó a aquells espa­nyols recalcitrants residents que, tot i que arreu del món hi ha hagut manifestacions a favor dels presos polítics catalans, prohibirien actes com el d’ahir al vespre a Andorra.

Des de la meva manca de mobilitat, només em puc afegir a les protestes des del teclat de l’ordinador, però, ep!, als qui maleïu que els independentistes tinguem dret a opinar, alguns dels quals ho feu defensant la Constitució que els espanyols “se dieron entre todos”, us recordo que la Constitució andorrana ens permet fer-ho.