Foc i lloc
Repressió democràtica
És estrany: s’està utilitzant la democràcia per reprimir la dissidència
Em preocupa la violència i les implicacions de l’atac de Turquia contra els kurds, els milers de desplaçats i les conseqüències per a la població civil. També em preocupa el silenci de la Unió Europea, que s’ho mira de reüll i m’obliga a qüestionar-me què votaré quan em preguntin si vull ser part d’aquesta Europa, encara que aconseguim un bon acord d’associació. Em preocupa que un dels membres d’aquest club d’estats hagi corregut a donar suport a Turquia i que a casa seva prohibeixi parlar de certs temes en un parlament, que tingui una llei mordassa per limitar la llibertat de premsa, que prohibeixi l’ús d’expressions als mitjans de comunicació públics i que pretengui condemnar els anhels de llibertat del poble. No puc entendre que un estat utilitzi la violència contra gent pacífica i que forci el codi penal fins al punt d’obrir la porta a penalitzar qualsevol discrepància o dissidència, que es criminalitzi els pacificistes i es tolerin grups d’ultres feixistes. És absurd judicialitzar la política i alhora fer política als jutjats. Em nego a admetre que un estat que fa tot això sigui realment democràtic encara que faci campanyes publicitàries. No ho és quan es difumina la separació de poders, quan la premsa està venuda, quan les institucions de l’estat demostren ser els primers antisistema i enfonsen les seves arrels en la foscor d’una dictadura anterior i, sobretot, quan s’ataquen drets fonamentals i llibertats bàsiques que són l’essència de la democràcia. No hi pot haver democràcia sense una justícia independent. No és democràcia si els jutges utilitzen descaradament un doble raser. No és democràcia quan els tribunals són l’eina de la repressió. Fa uns dies, al New York Times un reportatge analitzava la regressió democràtica a alguns estats d’Europa, entre els quals Espanya i Itàlia. Regressió democràtica i, tot i la paradoxa, repressió democràtica. Em preocupa que això passi aquí al costat. I em preocupa com s’ho mira Europa. El seu silenci no és desinterès. Al contrari: observen per saber si amb qualsevol pretext es pot aplicar arreu una limitació sistemàtica i massiva de drets i llibertats. Una pregunta: creieu que estan dissenyant com utilitzar la democràcia per reprimir la dissidència? Orwell respondria que sí.