Vèncer i convèncer

Avui fa anys. El 23 d’octubre de 1936 es va fer públic el decret, firmat per Franco, de la destitució d’Unamuno com a rector de la Universitat de Salamanca. No era la primera vegada. Unamuno, anys abans, ja havia criticat durament la dictadura de Primo de Rivera, que li costà l’exili a Fuerteventura i a França. Defensor de la República espanyola el fan rector, però desenganyat després, se’n desdiu i aprova l’alçament de Franco. Acte seguit el govern republicà el desposseeix del rectorat i Franco l’hi torna a posar fins que, avui fa 83 anys, el torna a perdre per segona vegada. Unamuno, un home i un pensador d’un compromís radical, d’un ferm lideratge intel·lectual i d’una gran fascinació pel seu exemple personal. Un home sincer, lliure, apassionat, agònic i contradictori a la recerca sempre de les preguntes fonamentals sobre la condició i dignitat humana –“hombre de carne y hueso”– i sobre el destí de la seva comunitat política.

Ja ho heu endevinat. He vist aquesta passada setmana Mientras dure la guerra, una molt bona pel·lícula d’Alejandro Amenábar sobre l’Unamuno a la Salamanca de la Junta de Defensa Nacional i del cop d’Estat. Destaca i emergeix l’acte celebrat el 12 d’octubre de 1936 al paranimf de la Universitat, molt conegut per la meva generació, quan Unamuno s’enfronta al crit “Muera la inteligencia” del general Millán-Astray amb la curta i improvisada intervenció a partir d’unes notes escrites en el revés d’una carta. Aquesta és la resposta per sempre: “... Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho...” Paraules que han passat a la història de la democràcia espanyola. Avui que coneixem ja totes les notes i manuscrits d’Unamuno, el “vèncer” i “convèncer” són la seva reflexió final. Dos mesos després, abans de morir, en una última carta al seu amic i escultor Quintín de Torre hi torna: “Dije toda la verdad, que vencer no es convencer ni conquistar es convertir, y que no se oyen sino voces de odio y ninguna de compasión.” Gairebé com ara. La pel·lícula té una forta connexió amb l’actualitat.