Xauxa?

Som en un país petit entre muntanyes on es respecta el pensar de tothom i no hi ha cap diferència entre amos i treballadors, entre senyors i homes, entre nascuts aquí i nascuts a fora, entre parlants de llengües diferents, entre persones de races diverses, entre llecs i religiosos... Vivim en un estat on no hi ha hagut mai guerres civils ni s’ha participat en cap guerra mundial perquè tothom sap (i és acudit) que no sabríem on col·locar els presos. Aquí no es fan quintes, però hi ha eleccions honrades i democràtiques i es paguen poques contribucions perquè tots puguem continuar lligant els gossos amb llonganisses, lluir braçalets i cadenes d’or i comprar cotxes d’alta gamma per poder destrossar els límits de velocitat de les car­reteres dels països veïns que, pobrissonets, no saben la llet que tenen de tenir-nos a tocar i poder venir amb les butxaques plenes a gastar-se els dinerons entre nosaltres. A més, qualsevol persona nascuda fora d’aquí pot venir a treballar-hi i guanyar-se bé la vida: cobrarà un bon sou, l’acollirem des del primer moment, tindrà un habitatge a un preu digne i no el farem sentir mai estranger. És clar, ho fem perquè ja se sap que, com que nosaltres sempre hem sigut privilegiats i hem anat forts d’armilla, no hem hagut d’emigrar mai per guanyar-nos les gar­rofes (coi, que callin els de Lusenac, que només diuen mentides!)...

Sí, un dia també vaig pensar que Andorra era Xauxa. Fins que vaig aprendre que no és igual venir-hi de turista (catifa roja) que venir-hi de resident (pic i pala i sí, senyor). Fins que vaig aprendre que només ets benvingut (si ets de fora) o ben considerat (si ets d’aquí) si dones per la menjadora als mateixos de sempre, acceptes fil per randa les tradicions, critiques ferotgement les lluites per la llibertat de qualsevol col·lectiu o pels drets humans i et negues a acceptar que el vol d’una papallona a Andorra afecta qualsevol cosa aneu a saber on.

Em sap greu (mentida!), però a molts de nosaltres, nascuts aquí o vinguts de fora, no ens fareu callar ni us permetrem el luxe d’anar-nos-en frontera enllà. Seguirem dient el que pensem i lluitant per les nostres causes. I continuarem escopint sobre la closca pelada dels cretins.