Carn d'Andorra, identitat de país

Llegia aquest dimecres l’entrevista a la contra que aquest diari li va fer a la Maria López, una carnissera de tota la vida a la Massana, i que ha venut carn andorrana des dels inicis de la seva comercialització, ara fa 20 anys. Afirmava que la carn nacional és “un bon producte” i que es “ven sola”. Comparteixo aquesta opinió i afegeixo que, si es “ven sola”, és perquè és una carn d’una qualitat indubtable (avalada en la seva bona part per un segell europeu amb Identificació Geogràfica Protegida), tan pel que fa al seu gust com per les seves propietats nutritives.

Vivim en una societat en què, cada vegada més, ens preocupem pel que mengem. Llegim les etiquetes dels productes, mirem de menjar de manera equilibrada i a base de productes el menys tractats possible. A la vegada, l’afectació que la indústria alimentària té sobre el medi ambient és un factor que cada vegada ens influencia més a l’hora d’escollir els ingredients que formaran part de la nostra dieta. I, en aquest sentit pren molta força el producte denominat de ‘quilòmetre zero’.

Proximitat i qualitat són dues consideracions que encaixen a la perfecció amb el concepte de carn d’Andorra. Sigui vedella de la raça bruna del país, corder, cabrit o poltre. Tot són opcions sanes i de casa nostra, que no requereixen un transport excessiu des que s’enllesteixen per ser comercialitzats fins que arriben a les nostres llars. I aquí està, en bona part, la fórmula del seu èxit.

La demanda supera l’oferta, amb això està tot dit. Una pena, però el nostre país té les dimensions que té. A més, no cal caure en el perill de voler augmentar la producció si no es pot garantir la qualitat intrínseca. Perdria part dels seus atributs.

També, per a aquest motiu, la carn d’Andorra no surt de les nostres fronteres: “Si algú vol carn, ha de venir a Andorra, no s’exporta”, va refermar el gerent de Ramaders d’Andorra, Gerard Martínez, dilluns passat a la celebració del 20è aniversari de la societat. I aquí trobem un altre atribut per donar valor al producte: convertir-lo en un atractiu turístic. Postals, samarretes, pins, tasses, podrien tenir un competidor de qualitat a les poselles de les botigues: la carn d’Andorra.