Un esmorzar diferent

Compartint esmorzar i una bona conversa amb els pagesos i ramaders del país, diumenge a la Fira del bestiar, no m’ha quedat gens clar de quina raça és cada cavall, ni on pastura cada ovella. Però la conversa m’ha generat un munt de preguntes sobre el sector i del seu futur. Antigament la producció agrícola i ramadera al país era per a l’autoconsum. El cultiu del tabac va canviar dràsticament la tendència i va millorar substancialment la productivitat de les explotacions, aconseguint mantenir el sector primari viu. Però, quant durarà el cultiu del tabac? És la primera pregunta que em faig, perquè és la primera que es fan agricultors i ramaders. Segueixo esmorzant i, entre tall i tall d’hamburguesa de carn de qualitat d’Andorra i una mica de trinxat, em venen més preguntes al cap.

I si la reconversió del tabac passa pel cultiu de la trumfa, que ja era el primer producte de conreu a Andorra fa més d’un segle? I si som els andor­rans els que fomentem el seu consum a casa, escoles, restaurants i hotels? I si reconvertim el sector del tabac en el de la trumfa? I si amb l’augment del consum de trumfa millorem la productivitat de les explotacions? I si així les fem rendibles? I si fent-les rendibles aconse­guim garantir el futur del sector? I si amb un sector fort i productiu es creen nous llocs de treball? I si amb aquestes noves oportunitats garantim el relleu generacional? I si quan tenim una alternativa consolidada al tabac potenciem també la ramaderia? I si potenciant-la garantim que els ramaders continuïn portant vaques i cavalls a pasturar, conservant prats i conreus? I si conservant parts i conreus ajudem a conservar el nostre paisatge? No us heu parat mai a pensar qui són els jardiners del nostre paisatge de muntanya? I si conservant aquest paisatge natural aconseguim un atractiu turístic d’alt valor? I si així millorem l’oferta turística? I si amb una bona oferta millora la nostra activitat comercial?

Totes aquestes preguntes les vull tenir escrites per recordar-les i compartir-les, perquè penso que poden ajudar a la reflexió, però, per sobre de tot, per no oblidar-me de l’estona que he passat esmorzant amb la gent que manté viva la nostra tradició més antiga.

*Sandra Codina, Consellera general de Demòcrates