Els altres encaputxats

Mentre assaboreixo el penúltim panellet, una alarma al mòbil m’avisa que he de fer l’article per demà. Perdut en abstruses discussions de si Halloween o la Castanyada, havia oblidat la cita quinzenal al Foc i lloc. Les presses m’empenyen a escollir tema. Primer penso a parlar de la deriva autoritària que s’escampa pel món, de l’ascens de l’extrema dreta i la crisi de la democràcia a bona part d’Europa, de la imatge de l’ateneu de Madrid amb els dels braços alçats i les banderes amb el pollastre, de la repressió policial i els encaputxats amb placa. Però millor que parli de coses més properes i d’uns altres encaputxats.

Aquesta setmana vaig tenir una petita discussió a les xarxes amb un polític andorrà. No només polític, sinó ara també candidat a les comunals. El vaig criticar a cara descoberta per un missatge que em va semblar oportunista i fora de lloc. Ell em va respondre pel mateix canal, en públic, i en vam parlar, cosa que ens va permetre entendre’ns i comprovar que havia estat un malentès lingüístic, una qüestió de matisos que es podien interpretar malament. Per què vam poder aclarir l’equívoc? Doncs perquè, malgrat que no ens coneixem en persona, tots dos vam encarar el debat a cara descoberta, amb els nostres noms i cognoms, amb la nostra foto de perfil, sense necessitat d’amagar-nos sota identitats virtuals anònimes, noms falsos o àlies suposadament enginyosos. Aquests són els altres encaputxats. I no em refereixo a perfils sarcàstics com els que segueixo a les xarxes (Tradició i Retrocés Andorra, Lo Cap de Casa, Partido imaginario, Filosofía antiautoritaria, etc.) que permeten un apropament crític a la realitat i en clau d’humor. Tampoc no parlo dels trolls ni dels haters sinó dels qui passegen per Internet (sigui a les xarxes o als comentaris dels diaris) i aprofiten l’anonimat per atacar els qui pensen diferent d’ells. Potser en la seva vida real són persones respectables però me’ls imagino a casa seva, davant de l’ordinador, amb un xandall embrutit o en calçotets i com que no saben o no volen discutir de les idees, qüestionen les persones: fal·làcia ad hominem.

Ara que s’atansen eleccions a casa nostra, segur que trobareu aquests encaputxats a les xarxes i als comentaris dels diaris. Si us plau, silenciem-los.