Foc i lloc
Elogis dels que ens visiten
Les poblacions han fet un salt qualitatiu gràcies als comuns
A vegades cal sortir d’Andorra per veure en perspectiva el gran nombre de coses positives del nostre país. I a l’inrevés, també: sovint han de venir de fora per fer-nos entendre la sort que tenim. Una reflexió que em ve al cap després d’una conversa que vaig mantenir fa uns dies amb un amic de Tarragona, que dies abans havia pujat a visitar-nos. Havia quedat realment impressionat, m’explicava, amb les nostres infraestructures, les nostres avingudes comercials de gran qualitat. També em va destacar com de netes i cuidades tenim les poblacions: “tot ben ordenat”, em feia.
Bona part de la culpa d’aquestes lloances la tenen els comuns. El nostre més antic organisme institucional i bressol de la formació del Principat. Han permès el guany significatiu de qualitat, a partir d’una bona gestió dels seus pressupostos, i amb la virtut de fer-ho sense apujar impostos. El resultat actual és que s’ha assolit un nivell molt alt de serveis i inversions, fet que ha acabat repercutint en la població i en els turistes que ens visiten.
Sóc dels que pensen que hem de seguir mantenint el que funciona, i una de les claus de l'èxit ve, en bona part, pel nostre sistema electoral. Contràriament a certs països, en els quals a les eleccions als ajuntaments es parteix del principi de proporcionalitat del vot, fet que acaba portant, en alguns casos, al transfuguisme, a la inestabilitat i a pactes forçats. En el nostre cas, vam optar per un sistema que afavoreix l'estabilitat en unes administracions que, recordem, no fan lleis, sinó que gestionen el dia a dia.
L'actual sistema permet una representació de les minories i alhora una majoria amb nombre suficient de representants per ocupar les nombroses conselleries que configuren l'administració comunal.
A la vegada, permet a la candidatura guanyadora poder administrar la corporació comunal amb garanties i serenor durant els quatre anys de mandat.
El nostre petit país ha esdevingut, amb els anys, l'enveja dels seus veïns i ha acollit bon nombre d’immigrants que han trobat aquí la prosperitat que no tenien a casa.
Això em recorda la dita de no tocar el que funciona.
El sistema comunal, així com els seus electes i treballadors, funcionen, i molt bé.