Estem perdent l'Estat del benestar?

El model social no només ha de compensar les disfuncions i les insuficiències existents entre els sectors més desafavorits de la població, sinó també promoure nous enfocaments en l’educació i la formació, la vida social i la participació econòmica, la sostenibilitat de la sanitat i del medi ambient, les noves formes de prestació dels serveis públics, l’ús de noves tecnologies, tenint en compte els canvis en les estructures socials, familiars i d’estils de vida.

Ens troben en un paradigma en què les incerteses es mantenen i es presenten en formes totalment desoladores. Les dades que el servei d’Estadística, en les quals el 12,8% de la població andorrana es trobava en risc de pobresa i un 3,5% de la població andorrana pateix privació material severa, ens demostren la presència dels “nous pobres”, aquells que tot i tenir treball, amb els seus salaris no poden fer front a les necessitats bàsiques, però també persones o famílies amb importants privacions per cobrir les necessitats bàsiques de subsistència.

Aquí és on juga un paper important el model social, que no només ha de ser una xarxa de seguretat, sinó que també ha de contribuir positivament a la creació de riquesa a través de la inversió social.

I on estan les lleis socials que haurien d’oferir aquesta xarxa de protecció a les persones amb risc de pobresa? Com pot ser que aquestes no actuïn sobre les persones que ho necessiten?

Cal defensar la perdurabilitat de l’Estat del Benestar com a eina de cohesió social i econòmica a través de la xarxa de protecció social i solidària col·lectiva, l’equitat i l’eficiència productiva que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.

Però la realitat ens condueix a un creixement de les desigualtats, de les dificultats laborals, i en general un augment de la pobresa.

I tot i que alguns intenten fer veure millores econòmiques, el model econòmic va orientat a enriquir uns quants en detriment de la resta de ciutadans, i en contra del model social que s’hauria de centrar a cuidar el ciutadà.

La destrucció de la classe mitjana ens passa factura, i és aquest model productiu caduc i desfasat que amenaça el consum intern i augmenta la precarietat.