Resistir als vents que bufen

És un debat etern. Sense fi. Encetat fa anys, si no segles, que continua dempeus encara avui. L’oposició tremenda entre seguretat i llibertat. Un debat agut, tenint en compte l’onada terrorista que intenta submergir el món. Pocs governs es resisteixen a endurir la legislació repressiva, amb la finalitat de garantir als ciutadans la seguretat que reclamen legítimament. Altra cosa és que aquestes noves restriccions tinguin realment un efecte dissuasiu. Un altre debat etern, evidentment: els efectes, reals o imaginaris, d’una repressió cada dia més severa i que s’aparti dels principis fonamentals, ideats al segle XVIII per diferents filòsofs, en particular francesos. Pocs es resisteixen a aquest moviment. Però alguns, amb valentia, continuen la lluita. Així, un advocat i escriptor francès, François Sureau, acaba de publicar un breu opuscle amb un titular il·lustratiu: Sense la llibertat.

En aquest text, recorda que la tendència natural de qualsevol govern, que sigui de dreta, d’esquerra o de centre, és caminar cap al poder absolut, que minva els drets i llibertats dels ciutadans. Lamenta que els ciutadans accepten aquesta retallada de drets, pensant que no els afectaran a ells directament, sinó a altres nuclis de la societat. Critica la pauta que condueix molts estats a voler sancionar uns pensaments o unes idees quan encara no s’han fet efectius. Per cert, la seva tesi, molt llibertària, és discutible però també evidencia que algunes de les iniciatives que s’estan duent a terme poden ser contraproduents. Així, reprodueix, amb certa ironia, una frase d’un antic ministre de l’Interior francès que també va presidir el Consell Constitucional. Aquest polític, del qual no es pot sospitar de laxisme, deia: “Això m’ha permès, com a ministre de l’Interior, constatar que l’Administració té sempre en els seus calaixos innombrables textos circumstancials, que, de fet, no serveixen de res i dels quals l’adopció seria força perillosa. No passa un mes sense que es proposi a un ministre d’Interior un text limitant la llibertat al motiu que facilitaria l’acció de la policia.” Frase a posar d’acord amb la de Chateaubriand: “Sense la llibertat no hi ha res dins d’aquest món.”