No han arribat, és que mai havien marxat

“Fuck Vox.” Aquest és el tuit que la cantant Rosalia, de la qual reconec no ser seguidor malgrat que en té milions a tot el món, va fer l’endemà de la jornada electoral espa­nyola que ha convertit en tercera força política el partit ultradretà Vox. A Espanya potser n’haurà perdut uns quants de seguidors, la cantant catalana –fins dilluns per als mitjans del veí del sud situats més enllà de l’Ebre la cantant espa­nyola o simplement la cantant–, per mullar-se. Una cosa que no els passarà als artistes i intel·lectuals espanyols que no han dit res fora de lloc pel que ara es denomina conflicto de convivencia en Cataluña. Per fora de lloc s’entén mostrar un mínim d’empatia per les persones que han estat agredides per policies nacionals, guàrdies civils, mossos d’esquadra i gendarmes des de l’1 d’octubre fins ara, i encara menys pels setze presos polítics catalans (nou condemnats) o els exiliats.

Tornant a les eleccions espanyoles, molts tertulians i opinadors, així com polítics i expolítics, se sorprenen ara de l’ascens de l’extrema dreta i en busquen els culpables. Fins i tot l’ambaixador espa­nyol a Andorra, Àngel Ros, en unes declaracions recollides per Andorra Televisió responsabilitzava ahir de l’ascens de Vox les protestes dels independentistes catalans arran de la sentència venjança del Tribunal Superior. L’exalcalde de Lleida i antic alt dirigent del PSC en el seu retir daurat a Andorra crec que es podria haver treballat millor una resposta que evidentment ha fet feliç, si és que li ha arribat, qui el va col·locar a dit en tan honorable càrrec.

És evident que els únics responsables de l’ascens de la ultradreta al veí del sud són els espanyols que els han votat i els mitjans de comunicació que de la mateixa manera que han diabolitzat els independentistes catalans han blanquejat els feixistes espa­nyols (també n’hi ha de nascuts a Catalunya dins dels moviment). I res de sorpresa, la ultradreta a Espanya mai s’ha mogut del poder. Hi era a Ciutadans, partit ara en via morta un cop han de fet el seu paper de tontos útils. També hi era, i amb un gran poder, al PP d’Aznar, Rajoy i la corrupció. I també al PSOE de la violència dels GAL de la qual no ha demanat perdó o a la Unió de Duran i Lleida. La diferència és que ara a Espanya el feixisme ja no s’amaga.