Un sistema sanitari difícil de definir

El Govern ha tingut més de cent dies de gràcia i encara no ha donat a conèixer les línies mestres per solucionar els problemes de la CASS, institució que fa anys que està amb l’aigua al coll. La política que afecta la branca general, que cobreix les prestacions sanitàries, es limita als convenis amb centres estrangers. Mentre, la despesa sanitària s’incrementa cada any i el Govern assumeix el dèficit, donant la situació per bona. Els successius ministeris no han sabut orientar la CASS i l’han deixat en mans dels seus gestors, que tampoc han sabut o no han pogut corregir els vicis de base. Els diferents gestors que han passat per la CASS han tramès el mateix missatge: “No hi ha qui ho arregli.” Des que Govern assumeix el dèficit, ningú qüestiona la despesa en sanitat que, malgrat que fa anys que és deficitària, no entra en l’agenda dels partits polítics. El SAAS, amb més d’un miler de treballadors, ha esdevingut una de les empreses més grans del país; des de la direcció es parla d’aconseguir l’excel·lència, mentre es continuen enviant pacients a fora, augmenten les contractacions i s’incrementen els costos.

La tímida reforma sanitària tan sols es limita a establir el circuit del metge referent que beneficia els metges d’atenció primària i perjudica la majoria d’especialistes liberals. El nou sistema de finançament penalitza el pacient que surt del circuit del metge referent i vulnera un pilar del sistema sanitari basat en la lliure elecció; al pacient que va directament al metge especialista, se’l castiga econòmicament. La història clínica compartida, l’altre puntal de la reforma, encara no és d’ús habitual entre molts metges de capçalera. Ja fa una dècada que el ministeri té pendent de publicar la cartera de serveis, peça clau per establir convenis amb centres estrangers; l’experiència demostra que o bé no era necessària o no era viable.

Tenim un sistema sanitari difícil de definir. Des del ministeri de Salut s’han tractat temes puntuals, però cap ministre ha mostrat un programa de política sanitària nacional. Tampoc no s’han introduït mesures reals de contenció de la despesa, ni per part del ministeri, la CASS o el SAAS, ni sembla que ho vulguin fer. No està demostrat que els canvis realitzats generin estalvi i s’ha de veure si aporten eficiència.