L'hotel dels gats i els lilàs

Quan vaig arribar a Andorra sabia més sobre el país que molts andorrans de naixement o d’adopció. Segur que si les lleis m’ho haguessin permès, hauria pogut fer l’examen de nacionalització i ningú hauria tingut els pebrots de suspendre’m. Feia mig any que l’Àlvar m’havia demanat de ser l’assessora lingüística del Diccionari enciclopèdic d’Andorra, encàr­rec que vaig acceptar i que em va permetre conèixer el Principat de primera mà sense haver-hi posat mai els peus.

Per tant, quan les coses van anar per on van anar i vaig arribar a Encamp, sabia perfectament que a la parròquia es feia la millor celebració del Carnaval del país, amb les representacions d’Els Contrabandistes i de L’Óssa, recuperades per Rossend Marsol, en Sícoris (aleshores un desconegut per a mi, ara un enyorat amic), i amenitzades per la pudor de pólvora i el soroll eixordador dels trabucs. També sabia que aquell edifici noble i ruïnós que hi havia al costat de casa, davant per davant de la plaça dels Arínsols, era l’ombra fantasmagòrica del Rosaleda, un hotel de luxe de l’arquitecte Adolf Florensa, que havia atret un turisme selecte, que tenia una piscina on se solien banyar els nens d’Encamp, que feia anys que estava tancat, que hi havia un litigi entre la família propietària i el Govern i que amenaçava ruïna. Vaig arribar al febrer, pocs dies abans de Carnestoltes, i una matinada vaig sentir un patapim-pam-pum tan terrible que, de l’esglai, em vaig despertar de cop i vaig exclamar: “El Rosaleda, el Rosaleda! El Rosaleda ha caigut!” El meu home, de mena tranquil·la, obrint només mig ull va dir: “Dorm, que són els espetecs dels trabucs!”

De cop i volta, l’hotel Rosaleda va ser declarat bé protegit d’interès cultural, va passar a mans del Govern i a poc a poc se li va anar matant l’essència: amb un tres i no res, van desaparèixer els gats que hi vivien i els lilàs que m’alegraven la vista i em perfumaven l’arribada de la primavera. Ara se n’ha inaugurat la rehabilitació i, a partir de gener, serà la seu del ministeri de Cultura. L’enhorabona; s’hi ha fet una bona feina de recuperació d’un bé cultural i desprèn una esplendor que enamora. Amb tot, soc una sentimental i continuaré enyorant els gats i els lilàs.