Sobre les ciutats amables

Dimarts passat, Amida (Associació de Persones amb Diversitat Funcional) juntament amb Autea (Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra) van organitzar la primera jornada sobre ciutats amables. Cal felicitar les dues associacions per la idoneïtat d'organitzar aquesta jornada a les portes d'unes eleccions comunals que decidiran el dia 15 quins equips prendran les decisions als set comuns els propers quatre anys. Per això voldria destacar dos recordatoris que se’ns va fer als assistents.

A diferència del que se sol pensar, se’ns va recordar una vegada més que la diversitat funcional no afecta solament un grup de la població, sinó que tothom la pateix. Perquè no hi ha dos éssers humans iguals. No tots tenim les mateixes capacitats de mobilitat, visuals, auditives o cognitives, per exemple. Els espais comuns que poden ser urbans (carrers, places, accessos) o espais interiors d’edificis públics han d’estar dissenyats perquè ni una sola persona es quedi sense poder gaudir-ne o fer-ne ús. No ha d’existir ni un sol fre físic o de cap mena que exclogui algú d’entrar a un parc, moure’s per l’edifici del comú, accedir a les grades d’un camp esportiu...

A la jornada també es va recordar la necessitat imperiosa que associacions com Amida i Autea participin activament en el disseny d’espais comuns. Professionals de l’enginyeria i l’arquitectura tendeixen a aplicar la legislació per tal de superar els controls de seguretat i d’accessibilitat reglamentaris en aquell moment. Però amb això no n’hi ha prou. S’ha d’anar un pas més enllà. Els polítics i polítiques que prenem les decisions directes sobre com ha de ser el nostre entorn urbà i també sobre els edificis públics, hem d’integrar les persones en el procés de creació o de remodelació d’un nou espai públic. Perquè al cap i a la fi és la ciutadania que gaudirà d’aquell espai i són ells a través de la seva pròpia experiència els que poden derrocar barreres invisibles per als responsables de la concepció de l’espai.

Els equipaments públics es creen i es mantenen perquè siguin persistents en el temps. Però, a la vegada, és obligatori que tothom pugui gaudir o fer ús d’aquests equipaments. És responsabilitat directa de les persones que prenen les decisions polítiques que, comptant amb la ciutadania, les associacions i tot el personal tècnic, aquests espais siguin per a tot­hom.