I tu més

És una imatge habitual. Esclata una guerra, un tsunami s’emporta per endavant una població costanera, un atac terrorista mata desenes de persones al centre d’una ciutat i, aleshores, als pocs minuts, a les poques hores a molt estirar, apareix un periodista en pantalla –és l’enviat especial de la cadena— i el periodista que es troba al plató l’inquireix sempre amb les mateixes paraules: “Quines són les teves primeres impressions des del lloc dels fets?” Per com es presenta, per tot el packaging dramàtic que se li dona, per com des de la cadena presumeixen d’haver pogut enviar un periodista al lloc dels fets, aquelles “primeres impressions” constitueixen el minut estrella del tractament que fa la cadena d’aquella notícia. El resultat: crisis complexes explicades a partir del testimoni de persones acabades d’arribar; crisis complexes narrades a còpia d’últimes hores. I tot plegat que acaba deixant un pòsit. I el fast thinking que descrivia Bourdieu a finals del segle XX fa riure si el comparem amb el fast thinking actual. Pensava en tot això mentre observava com l’opinió tuitada indepe s’indignava i es mofava de la lentitud amb què Amnistia Internacional reaccionava a la sentència del Procés i el Jordi Armadans maldava per recordar a tothom que si volien que l’informe d’AI fos rigorós i gaudís d’un prestigi suficient per pesar en el debat públic, no li podíem exigir els mateixos tempos que a la simple opinió d’un @yvanlara qualsevol. Davant d’un fet social rellevant per a la nostra societat, l’anàlisi pausada, aprofundida i rigorosa tot sovint és l’última opció. Abans, tot un reguitzell d’opcions: notícies superficials, que no passen de la descripció o de la juxtaposició de declaracions i de relats; notícies inventades; opinions; peripècies del jo... I així ens va. Hem de ser conscients que, si devaluem constantment el rigor en l’anàlisi perquè no és àgil, perquè no és espectacular, perquè no és divertit, també l’estem devaluant com a eina per al debat públic. I d’aquelles noces, aquests confits. Sense fets contrastats i analitzats amb rigor, el debat públic és impossible i serà substituït per un guirigall on triomfaran els que més criden, els que millor emmascaren la realitat. Caldo per als populismes i per a l’extrema dreta. Oh, sorpresa. No es podia saber...