No és un joc de nens

El 20 de novembre del 1959 l’Assemblea General de l’ONU va signar la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Trenta anys després, el mateix dia i també a l’ONU, es va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, eina per promocionar i protegir el seu benestar. I arribem fins a l’actualitat, trenta i seixanta anys després de les dues fites. Un bon moment per analitzar com s’ha avançat i en què s’ha millorat. Però, a la vegada, també per remarcar que encara queda molta feina per fer en matèria d’infància.

Segons dades d’Unicef, el nombre de països que viuen conflictes violents és el més alt de les darreres tres dècades. En conseqüència, un de cada quatre infants viu afectat per conflictes o desastres. Prop de 34 milions de nens i nenes s’han hagut de desplaçar a causa d’aquests fets.

Ni a Andorra ni als països del nostre entorn hi ha situacions bèl·liques, però no per això els nostres infants tenen protegits els seus drets al 100%. La Fundació catalana Vicki Bernadet ha alertat aquesta setmana que estan augmentant les denúncies per abusos sexuals a infants, i parlen d’una esfereïdora xifra: 1 de cada 5 menors és víctima d’alguna mena d’abús sexual.

Finalment, i ara sí que centrant-nos específicament en Andorra, segons l’estudi sobre el cost de la vida, recentment publicat per Estadística, el 13,3% de les persones que es troben en situació de risc de pobresa tenen menys de 16 anys.

Per tant, i com ha fet la majoria de la societat del país, cosa que hem de celebrar, em sumo jo també a la campanya mediàtica #GoBlue del 20 de novembre per la defensa dels drets dels infants. Tenyim-ho tot de blau. Però, paral·lelament, actuem. No deixem passar ni un mínim indici d’abús, donem totes les facilitats perquè les famílies que pitjor ho passen puguin accedir a les ajudes socials. Tant de bo que, d’aquí a 30 anys, ja no haguem de celebrar aquest Dia Mundial de la Infància. O sí, però que servís per celebrar els molts avenços fets. Perquè els nens i les nenes, el que han de fer, un dels seus deures, és jugar, poder créixer serenament, aprenent a respectar, sent respectats i estimar, dins d’un entorn adequat per garantir-ho. I els adults no podem prendre aquesta consideració com un joc.