Foc i lloc

La violència que persisteix

La violència de gènere és una xacra social que ha costat moltes vides i molts patiments a moltes dones arreu.

Creat:

Actualitzat:

La violència envers les dones és una forma de discriminació que constitueix la manifestació de poder exercida per l’home i la figura del patriarcat.

Les dones ateses per maltractaments augmenten any rere any. I les agressions sexuals cada cop van en augment, dades que ens demostren que el problema creix.

Resulta difícil quantificar la magnitud de la violència sexual, ja que influencia enormement la dificultat per denunciar o la decisió de no fer-ho.

L’Hospital Clínic de Barcelona atén el triple d’agressions sexuals que fa 15 anys

El 85% de les víctimes són dones, majoritàriament menors de 25 anys

Unes dades que són colpidores. Però el que realment em genera vergonya i estupefacció, sobretot en el cas d’Espanya, és que encara la justícia no consideri agressió sexual quan una dona es troba en estat d’embriaguesa o inconsciència i, per tant, els violadors no han hagut d’utilitzar la violència.

Però a on hem arribat? Algú es pensa que una dona en estat d’embriaguesa vol que la violin? Quantes dones han estat assassinades per resistir-se en cas de violació?

Sentències perdudes, sentències que no ens serveixen de res. Al contrari, minimitzen el problema i tiren la pilota al comportament de la dona.

Aquestes sentències representen una oportunitat única perquè d’una vegada per totes, en els casos de violació, es posi l’atenció mediàtica i el judici en els actes dels agressors i jutjar-los pel que han fet, en comptes d’analitzar i jutjar els actes que no ha fet la víctima en el moment de l’agressió per evitar-la o com s’ha comportat a posteriori.

I cada cop es perd l’oportunitat de demostrar a les dones que la justícia també les creu i les protegeix, que les sentències per violacions poden tenir la mateixa contundència que d’altres i establir una jurisprudència més protectora cap a les dones.

I així continuarem sense poder ser lliures, sense poder caminar tranquil·les pels carrers, se’ns continuarà jutjant per com anem vestides o per si som massa simpàtiques. Tot i que creem tots els recursos necessaris per atendre les dones víctimes d’agressions o abusos i celebrem tots els dies que vulguem, si el final és el que és, i la justícia no es mentalitza, el panorama es converteix en desolador.

tracking