Foc i lloc
'Acqua alta' (i II)
‘Acqua alta’ (i II)
Han passat 15 dies i estem encara en la resposta negativa de Gabriel Rufián. No sé què va passar ahir. A Venècia hi ha més d’un metre d’aigua i no funciona el projecte Moisès per vigilar-ne el nivell. El projecte Pedro i Pablo sembla que, ara per ara, el controla a Espanya, tot i la pressió creixent dels corrents que, des de la dreta, es mouen contínuament en contra. En la negociació de l’acord per fer possible l’estabilitat política a Espanya hi ha tranquil·litat i manca de presses. Soroll, sí, brogit, bonior i preocupació pel feixisme que arriba, però en la mar no hi ha onades. Estem en aquella situació que la nova indústria de la pedagogia en diu progressa adequadament, sense adonar-se que avui la gran majoria dels estudiants ja no tenen cap interès en res que no hagi passat al llarg dels seus anys de vida, com encertadament diu el crític literari Jordi Llovet. I així anem i anirem! La coalició de PSOE i Unides Podem progressa adequadament... la qual cosa no vol dir que al juny no suspenguin, fins i tot que no superin el primer parcial amb Esquerra Republicana. Contingències de l’avaluació contínua en l’estudi de les operacions d’investidura. Alta matemàtica, a més d’aritmètica, per sumar 169 contra 163 en la segona votació dels propers dies o, potser, després de Reis. S’ha tancat ja el cicle de consultes dels tres partits amb els militants, un intent clar, d’acord amb l’esperit del temps, de diluir en les bases la responsabilitat dels seus caps. Amb l’aparença de més democràcia, es tapa i s’emmascara una profunda manca de lideratge. En política, però també en molts altres camps. Dels primers el Brexit n’és el clar exemple. A Espanya els temps també són líquids, encara amb aigua alta i, de tant en tant, bullint. Ha passat el Black Friday, “el capitalisme celebrant-se a si mateix”, com diuen els jesuïtes. El consum pel consum. Tanmateix, els dies negres no s’acabaran... Atenció les properes setmanes a la justícia europea. Cal gestionar també els intangibles. “E pour si mouve!”, diuen que va dir Galileu. Al Tribunal Constitucional espanyol un magistrat parla de Volksgeist i de supremacismes, quan les institucions del dret civil català ja existien abans de la Constitució...