No un, sinó tots els dies de l'any

La setmana passada es va celebrar el Dia internacional de les persones amb discapacitat, instaurat per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1992. En columnes precedents ja he expressat el meu sentiment sobre aquest tipus de commemoració, en particular quan es refereix al Dia de la dona. En efecte, a primer cop d’ull, sembla penós i censurable que s’hagi d’assenyalar un dia específic de l’any per tractar unes casuístiques que ens haurien de preocupar, a tots plegats, durant els 365 dies de l’any. Ara bé, el realisme obliga a reconèixer que és imprescindible actuar així. No hi ha cap més remei. En el contrari, de ben segur, les incidències quotidianes amb les diverses problemàtiques que comporta per als uns i els altres, inhibiria qualsevol iniciativa en aquests àmbits, per oblit o per qualsevol altre motiu, entre altres, i ho podem lamentar, pel cost econòmic que representa implantar mesures en favor de les persones concernides. Aquesta celebració té un altre mèrit. Dona una visibilitat merescuda a les diferents associacions que intervenen en aquest camp. Sense la seva constant dedicació, mai s’haurien obtingut els resultats que coneixem. No obstant això, cal admetre que encara són insuficients. Queda molt camí a recórrer per arribar al destí final: una societat efectivament inclusiva que ofereixi a tots, sense cap distinció, la possibilitat de desenvolupar-se personalment, malgrat les dificultats, en un entorn que malauradament demostra, i així ho comprovem regularment, recels per integrar les diferències. Per superar aquests impediments, la voluntat associativa no és suficient. Ha de ser acompanyada pels esforços dels poders públics que, en tot moment, han de fer efectiu el seu suport incondicional, mitjançant unes actuacions decidides i no únicament en els discursos. La llista de les propostes que encara s’han de realitzar és llarga, i no es podrà complir aquesta obligació sense que es concebi i s’apliqui una política ferma i decidida en aquest àmbit. Més enllà, és també imprescindible que la societat en el seu conjunt participi d’aquests esforços i mostri solidaritat cap a totes aquestes persones que lluiten per fer valdre els seus legítims drets.