L'estadística al servei del discurs

Com és sabut, l’esperança de vida s’ha incrementat en els països del nostre entorn i també ho ha fet a Andorra. Alguns gestors sanitaris i analistes de la CASS auguren problemes de dèficit derivats d’aquest creixement, sense aclarir quin és el seu valor actual i com ha evolucionat des de la creació de la CASS. Recentment, el director del SAAS tampoc explica en què es basa per afirmar que Andorra té una de les expectatives vitals més altes del món. Aquest paràmetre no ha estat calculat mai de manera oficial i, per primera vegada, el departament d’Estadística té previst fer-ho el proper any. Les referències sobre l’esperança de vida a Andorra són limitades i contradictòries. El diari Expansión la situava en 90 anys per a l’any 2012, que col·locava Andorra com a primer país en el rànquing mundial, amb una despesa en salut per habitant de 1.702 euros i una despesa total sanitària del 5,09% del PIB. Aquests valors, d’una fiabilitat dubtosa, són recollits per altres mitjans que exalcen les bondats de viure a Andorra. Així, La Vanguardia afirmava, l’any 2017, que el nostre país podia presumir de tenir una de les expectatives de vida més altes del planeta, amb 83,5 anys de mitjana, valor idèntic al que publicava l’Idescat per Catalunya, el mateix any. Per a aquest diari, la clau és una combinació de factors com un ambient pacífic, una climatologia benigna, bona qualitat de vida en un entorn de muntanya, el sistema sanitari i l’estil de vida dels habitants. Cal destacar al respecte que ni el web de la CASS ni el del SAAS aporten informació sobre l’esperança de vida a Andorra i que l’Observatori Mundial de la Salut fa constar que no disposa de dades sobre aquest indicador, però aporta xifres del 2014 (les últimes disponibles) relatives a la despesa en salut per habitant, que és de 4.273 dòlars, mentre que la despesa total sanitària representa el 8,1% del PIB. Sembla que els assessors i els gestors consultin informes espanyols i francesos i, en el millor dels casos, extrapolin o senzillament confiïn en les bondats de Wikipedia. En aquest exercici, mancat de rigor, no se citen les fonts, només s’afirma que “els informes ho diuen”. Si la política sanitària es basa en dades poc fiables en temes estadístics, és lícit dubtar de la gestió que es dugui a terme.