Recordant Pasqual Ingla

Un cap de setmana ocupat. A la Seu una seixantena llarga d’amigues i amics hem recordat Pasqual Ingla. Ho hem celebrat en un dinar. Com us podeu imaginar, si pregunteu als millennials o entreu a Google us diran que Pasqual Ingla és “un passeig de la ciutat pirinenca de la Seu d’Urgell...” I en el seus 38.600 resultats aquesta web de recerca no es mou gaire d’aquí. Amb la gegantina quantitat de dades que rep cada segon, dissortadament el seu algoritme n’està ordenant el seu coneixement d’una forma inèdita! El Pasqual, nascut el 1930, el petit dels germans Manuel, Josep i Ramon de la família Ingla-Torra, fou sacerdot de l’església d’Urgell del 1953 al 1979. Aquests dies fa 40 anys de la seva mort. Un capellà, un sociòleg i un ciutadà d’una profunda i diversa petjada en la nostra generació fins a esdevenir-ne símbol del compromís, de la resistència i de la fermesa contra tota iniquitat i injustícia. Home estudiós i llegit, tenaç i entusiasta, després del gran tsunami del Concili Vaticà II, que agafà tota l’església espanyola a contrapeu, conegué les més petites parròquies dels voltants de la Seu desterrat per la seva acció transformadora tant de les estructures com de les consciències. “Donar raó pràctica de la fe cristiana”, en deia. En ser un ciutadà compromès en mil causes i aventures podem dir avui que vam conèixer en ell molts Pasquals, cap enfora i cap endins. Fou un home plural i d’equip, amb diferents empremtes en diverses òrbites i cercles: l’Agrupament Escolta i la naturalesa com a valor canònic, el Cineclub, el local del Cau on reunir-se per debatre tots de tot, la creació d’una cooperativa de confecció, la Marxa per la Llibertat, el Centre d’Estudis Municipals i el llibre La Seu 1976, el moviment regeneracionista amb els Grups de l’Alt Pirineu i, en la ciutat de la Seu, amb Conflent, matriu dels partits polítics d’esquerra i de la candidatura municipal de Redreçament i Progrés que guanyà per majoria absoluta les primeres eleccions democràtiques l’any 1979... I, en la memòria al Pasqual, recordava dissabte aquella observació de Bertolt Brecht: “Tots els poders venen del poble, però ningú no sap cap on van.” Què seríem si no tinguéssim tot el que hem perdut!