Un petit miracle

Avui és dia de columna. L’enllestiré a deshora, com faig sovint des de fa uns mesos. La Vane m’enviarà un correu que jo no veuré fins més tard, reclamant-me-la sense gaires esperances, i jo la faré arribar a la redacció quan ella ja no hi sigui i obligui algú altre, a qui no li toca fer-ho, de col·locar-la a la maqueta corresponent, d’acabar de quadrar-la a l’espai disponible i de posar-la a la carpeta Planes de la intranet, d’on l’agafaran els correctors –que em posaran els accents que m’he deixat i em corregiran algun pronom feble– i després els maquetadors, que l’ajuntaran amb l’editorial i amb el Planellas per tancar la pàgina 4, que s’enviarà a imprimir a Lleida un cop l’Ignasi, el Joan Ramon, la Dolors, el Gerard o la Lídia li hagin donat el vistiplau definitiu. Allà, a Lleida, l’agruparan amb la 3 i amb la 38 i amb la 37 i acabaran imprimint tot el diari. L’agruparan en feixos, el carregaran en furgonetes i l’acabaran repartint entre els quioscos –encara queden quioscos?–, les oficines i els bars perquè tu, quan seguis com acabes de seure ara mateix a la cafeteria i després de demanar-li al de la taula del costat si ja està del diari, el puguis obrir i fullejar-lo o fins i tot llegir-lo. Si estàs llegint això per internet, no et pensis que el procés ha estat gaire diferent. Al cap i a la fi, que estiguis llegint això no deixa de ser un petit miracle. Ara feia un temps que no trepitjava cap redacció, i quan hi he tornat, sense el tel de la inèrcia i de les coses donades per descomptades, m’ha tornat a frapar adonar-me de com de difícil és editar cada dia quaranta pàgines d’actualitat. Si a la meva feina, o a la teva, haguéssim d’editar quaranta pàgines, ens passaríem dos mesos. Aquí en canvi se’n fan quaranta cada dia. Sense saber, a les onze del matí, de què carai parlaran la major part d’aquestes. Sense saber, al vespre, si l’Andorra passarà ronda a la Copa o no i si la foto servirà o no per a la portada. Moltes decisions, molt d’espai per omplir, molt poc temps per fer-ho. Cada dia de l’any. El que deia, un petit miracle. Com tants altres.