Foc i lloc
'Millennials' i política
Reflexions per quèels ‘millennials’ deixem de ser una generació ‘perduda’ en política
Un dels temes que preocupen, sobretot després d’aquestes eleccions comunals, ha estat el de la baixa implicació i forta abstenció de la gent jove. Em costa entendre que, en un país de menys de 30.000 electors, hi hagi joves amb tota una vida i trajectòria professional per davant que no tinguin una opinió sobre el futur que els agradaria tenir. Però els índexs de participació són clars. El desinterès per part del sector millennial és palpable. I val la pena reflexionar i entendre què està passant. Sobre nosaltres, els millennials, s’ha escrit i s’ha debatut molt, en positiu i en negatiu. Per a nosaltres les xarxes socials i programació a la carta han estat la finestra al món. Hem crescut sota un degoteig constant de continguts a través de la televisió, VHS, DVD, Instagram, YouTube i Netflix que, si som optimistes i treballem molt dur, ens guanyarem l’èxit. Al cap i a la fi, som la generació més ben preparada de la història i ens ho mereixem. Tot depèn de nosaltres. Així és com hem anat vivint les nostres vides i ens hem anat tornant cada cop més individualistes i desvinculats. Crec que no se’ns pot acusar directament a nosaltres, però sí que explica aquesta actitud de manca d’implicació. Però potser no està tot perdut. Si hi ha una cosa en la qual els millennials destaquem és en les relacions. Som la generació hiperconnectada i estem acostumats a una interacció constant i bidireccional amb l’entorn, en què el contingut ha de ser rellevant i instantani. Potser aquí està la resposta. Potser és per això que el format tradicional de fer política no ens arriba. Potser no ens aporta que cada quatre anys ens piqui algú a la porta per explicar-nos el seu llibre amb paraules molt elaborades, però fora del nostre context. Potser necessitem un altre tipus de plantejament més del dia a dia, de tu a tu. Sentir que el polític ens escolta, entén les nostres inquietuds i busca solucions. Per sort, vivim en un país prou petit perquè el tu a tu encara sigui possible, i si no és cada quatre anys, millor que millor. Potser així els millennials deixem de ser una generació perduda en temes de política i entenem que també és el nostre dia a dia i el nostre futur.