Holt

Ara va fer un any, vaig rebre una hòstia d’aquelles que et deixen uns dies assegut a la cadira, sense gaires ganes de parlar-ne, sense gaires ganes de parlar, sense gaires ganes que quan em parlessin, ho fessin de l’hòstia. Soc de fer front als conflictes però, ves, el cos em demanava evadir-me. Vaig sondejar destins sense que cap no m’acabés de convèncer. I llavors va ser evident, epifànic: em van venir unes ganes irrefrenables de tornar a Holt. De saber d’en Guthrie i els nens, de la Victòria Roubideaux i el seu petit, dels germans McPheron… Ells no m’atabalarien amb preguntes o consols i en canvi, jo, tornant a apropar-me a la seva història, em sentia com a casa, malgrat que l’escenari fos un poblet de ficció de Colorado. M’hi sentia per la mena d’històries que explica en Kent Haruf, m’hi sentia per la seva prosa tranquil·la i senzilla, que s’acompassava perfectament amb la cadència que jo aquells dies li demanava a la vida. La ficció, aquells dies, va ser pau, va ser calma, va ser evasió, va ser guaridora. En d’altres moments d’aquest 2019 de què ja s’escolen els darrers dies, de calma, me’n sobrava. I aquí, la ficció, tampoc no falla. Si tries bé o et saps deixar recomanar –i fins i tot si selecciones obres de forma mig atzarosa–, trobaràs qui et sacsegi quan badallis, qui et faci sentir incòmode quan abusaves d’un confort que t’imbecil·litza, qui et colloni i et posi en dificultats quan et sents massa segur de tu mateix, qui t’agafi de la mà i et faci saltar per la finestra per descobrir mons nous que des de la realitat ni es deixen ensumar, ni es deixen albirar, ni es deixen entendre, qui t’arrenqui una rialla que desfiguri el teu impostat posat seriós, qui et faci pensar quan el més fàcil continua sent seguir el ramat. “Jo només llegeixo assaig”, “jo tan sols miro documentals”, ens hem de sentir dir encara de gent important que es veu important. Visca l’assaig, visca el periodisme, visca la literatura divulgativa i de recerca, però compte, ja sigui en vers o en prosa, musicada, filmada, pintada, fotografiada, actuada, recitada, construïda, esculpida, gravada, guixada, jugada, representada, viscuda, ballada, cantada, dibuixada o com sigui, dubto que hi hagi res que ens apropi més al coneixement i a la vida que les vides de mentida. Visca la ficció!