Normal

Potser no us hi heu fixat abans, però feu-ho ara: tot sovint, quan parlem del poder executiu als Estats Units no ens referim, com fem aquí a les Europes, al Govern Merkel, al Govern Sánchez o al Govern Jospin. Allà parlen (i nosaltres ho repliquem quan ens hi referim) de l’Administració Trump, de l’Administració Obama o de l’Administració Clinton. I té molt de sentit que sigui així, perquè després d’unes eleccions com les que arribaran al novembre, no es produeix un canvi de Govern, es produeix un canvi d’Administració. Dit d’una altra manera, no només canvien els secretaris (ministres) sinó tot de comandaments i assessors, milers de treballadors que són plenament conscients que juguen a un joc en què les normes clau són la confiança i l’alternança, l’entrada i la sortida. L’objectiu és molt fàcil d’entendre si heu vist la imprescindible sèrie britànica Yes, minister: evitar que la inèrcia i la lògica administrativa (personificada en la figura del Humphrey Appleby) bloquegi la voluntat política del Govern elegit. L’equilibri entre el govern (legitimat democràticament) i l’administració (legitimada per la seva expertesa professional) és complex i delicat, i mai és llegit igual si els teus són els que entren o els que surten. A casa nostra tenim una versió extremadament light d’això que fan als Estats-Units i faríem bé ni de magnificar-ho ni de fer semblar com a absolutament anormal una dinàmica que és normalíssima. Perquè és normal que quan hi hagi un canvi de govern (nacional o comunal) et facis un equip de la teva màxima confiança (per això es diuen càrrecs de confiança, per això no estan reservats a funcionariat [digressió: potser el que no és normal és que certs llocs tècnics haguessin estat contractats com a càrrecs de confiança]). També és normal i saludable l’oxigenació de llocs clau de l’administració: que el secretari d’un comú hagi fet una excel·lent feina durant molts anys no vol dir que qui hi arribi de nou no ho pugui fer també bé i aportant, a més, noves maneres de fer, com va passar fa quatre anys a la capital, quan van incorporar un excel·lent secretari. En fi, que portem una setmana polemitzant sobre una qüestió normal i habitual i des de posicions estrictament partidistes. Res de nou aquest 2020...