El rentat d'imatge verd

El terme greenwashing o rentat de cara en polítiques mediambientals neix als anys vuitanta del segle passat vinculat a les campanyes iniciades per alguns hotels que pretenien disminuir l’ús de tovalloles amb la finalitat d’estalviar agua i energia, quan simplement encobria un interès per augmentar els beneficis. A escala mundial, moltes empreses i institucions implementen missatges ecològics, mentre amaguen interessos ocults. Es fa difícil diferenciar entre els que actuen de forma seriosa i els que encobreixen una altra mena d’interessos poc amables amb l’entorn, malgrat que utilitzin imatges de natura i missatges de compromís. Algunes de les empreses que més gasos d’efecte hivernacle emeten són les que més col·laboren econòmicament en les cimeres del clima; es tracta de multinacionals amb interessos en els combustibles fòssils com les grans companyies energètiques que aprofiten aquestes reunions per rentar la seva imatge. A la llista apareixen bancs que, des de l’adopció de l’Acord de París el 2015, continuen finançant el sector dels combustibles fòssils. A casa nostra també tenim exemples de greenwashing. S’ha eliminat una part de les bosses de plàstic; segur que tothom està d’acord amb aquesta mesura, però el resultat immediat ha estat la reducció dels costos comercials i l’augment de la venda de bosses d’escombraries. Per contra, no s’han reduït les deixalles domèstiques, ni el consum d’articles sobreembalats, ni la brutícia en els entorns naturals. Tot i que les campanyes governamentals ens animen a reciclar, no sempre queda clar el destí final del que dipositem als contenidors de la recollida selectiva. Andorra s’ha compromès formalment amb la lluita contra el canvi climàtic que s’ha plantejat com un gran repte de país. Sobre la base d’aquest compromís, el PS ha demanat en clau parlamentària informació sobre l’estat de la redacció dels reglaments de la Llei sobre transició energètica i del canvi climàtic, aprovada el setembre del 2018. Aquests reglaments, sense els quals la llei estaria buida de contingut, s’han d’aprovar en un termini màxim de dos anys des de la seva publicació. És urgent promoure polítiques concretes i impulsar els canvis legislatius necessaris per no caure en una simple campa­nya de greenwashing que no condueix enlloc.