Adaptar-se o fer cua

En una conversa entre especialistes sobre el canvi climàtic, un dels investigadors va dir que ens hauríem d’adaptar a les conseqüències del canvi, com hauran de fer totes les espècies i com, d’altra banda –va afegir– sempre ha fet la gent de muntanya i Andorra és un país de muntanya. L’endemà queia la primera gran nevada de l’any que va col·lapsar el país i com és natural tothom mastegava renecs i buscava algun culpable. Però com gairebé sempre, la responsabilitat és compartida i no crec que sigui just posar tota la càrrega en aquells que intenten prevenir o ajudar-nos. Ni els homes del temps poden impedir que s’avanci la nevada ni els del COEX ni els operaris dels comuns poden netejar les vies si –com si no passés res– tots sortim alhora i ocupem les carreteres. Així són inevitables les cues i el transport públic i escolar no poden funcionar. A les parades dels busos, la gent s’apleta a recer de la neu sota un refugi insuficient. Després d’esperar una bona estona, alguns comencen a passar cap a casa. Els primers són adolescents que no arribaran a classe, ai las! En aquestes circumstàncies els alumnes demostren ser els millors mestres: apliquen el principi de realitat. I és que cal adaptar-se a la situació. És absurd que tots sortim de casa amb intenció de seguir la rutina habitual però que ens costi més de dues hores arribar a la feina. No té cap lògica –ni econòmica, ni ambiental ni social– que consumim literalment un munt d’energia de manera totalment inútil perquè no ens movem de lloc i molestem en la treta de neu. I si per la raó que sigui algú arriba puntual al lloc de treball, tampoc no serà molt eficient fins que es normalitzi la situació: respondrà les trucades dels que avisen que arriben tard i prendrà nota de les reunions que s’anul·len. Per què no ens adaptem a la situació? Amb les comunicacions d’avui, no ha de ser difícil que el Govern i les empreses dissenyin un pla de contingència: en lloc d’estar fent cua, que tothom es quedi a casa un parell d’hores fins que es netegin les carreteres, organitzar guàrdies amb els qui viuen més a prop de la feina i en els casos que es pugui, afavorir el teletreball. Crec que només és qüestió de voluntat i d’un govern valent que posi fil a l’agulla. Molts l’aplaudiríem.