Un exconseller general al comú

Són dues institucions completament diferents. Una s’encarrega de legislar, de fer lleis, l’altra fonamentalment de gestionar. Consell General i comuns. El Consell General té un paper fonamental en la separació de poders, perquè n’és una de les tres potes. Per altra banda, els comuns han de mantenir i millorar les infraestructures del seu territori així com també els serveis que requereixen els seus ciutadans. Després que el 28 de desembre juressin o prometessin els nous consellers de les set parròquies, amb intensitats diverses, tots ja estan plenament operatius. Del 2011 al 2015 vaig tenir l’honor de ser conseller general, i concretament del 2013 al 2015 president del grup parlamentari socialdemòcrata. L’experiència adquirida va ser d’un gran valor. Vaig conèixer i respectar els rígids protocols escrits sota el respecte al reglament del consell general, que té rang de llei. I no em vaig descuidar tampoc de respectar els protocols no escrits, que també n’hi ha. Impossible oblidar la responsabilitat de la representació a diversos organismes internacionals. Tinc en un molt bon record la llei de les cooperatives, iniciativa nostra que es va aprovar després d’un gran esforç. Ara, iniciant un nova etapa al comú d’Encamp com a conseller de la minoria, estic descobrint una realitat complexa que sorgeix de la gestió diària de l’administració més propera que tenim els ciutadans. Un dels aspectes que més sobta és la celeritat en la qual es prenen les decisions. Sense oblidar l’amplitud dels àmbits en què s’ha d’incidir, la quantitat d’informació que es tracta a cada una de les comissions fa que el canvi de xip sigui evidentment obligatori. En el primer consell de comú es van tractar 15 punts, inclosa una pregunta que vam formular que feia incís en les nostres discrepàncies sobre el conseller a ple temps, que ens van ocupar solament 40 minuts. És molt aviat per extreure conclusions, però el que està clar és que funcions orgàniques diferents requereixen funcionaments diferents. La llàstima és que els set comuns vagin cadascun a la seva. Per evitar això, una llei hauria de regular el funcionament de tots els comuns per evitar que estigui determinat pel tarannà de la majoria d’aquell moment.