Competició socràtica

Com és sabut, els adolescents sovint s’inspiren en models per construir-se a si mateixos i per això és important que les personalitats públiques siguin conscients de la seva influència sobre aquest material tan sensible. Ara bé, si els referents són alguns esportistes, cantants o youtubers famosos, ho tenim pelut. També si el model són alguns tertulians que fan honor a la tele escombraria o alguns polítics que quan obren la boca en el debat públic només aconsegueixen desprestigiar la política. Per sort, els nostres joves poden comprovar de primera mà un model diferent si participen en la Lliga de Debat, eina pedagògica en què, a partir de la competició, es fomenta el treball en equip, el respecte a les diferències, l’oratòria, la retòrica i sobretot, la capacitat d’escoltar l’altre. Els alumnes de batxillerat dels diferents sistemes educatius formen equips i s’enfronten en un torneig de debat. El tema sobre el qual han de reflexionar enguany és si la tecnologia augmenta la felicitat. Des dels primers debats s’ha posat en evidència com s’han preparat, per exemple estudiant els filòsofs que han reflexionat sobre la felicitat o investigant la història de la tecnologia, íntimament lligada a la història de la humanitat. S’han sentit plantejaments molt diversos, tant des d’una perspectiva humanista i filosòfica, com científica o econòmica. També s’han vist debats vius i intensos però sempre respectuosos i malgrat habilitats retòriques o hàbils estratègies argumentatives, mai s’ha faltat a la veritat. El més interessant és que cada equip ha de fer diversos debats i per tant li toca defensar diferents posicions. En un debat ha d’estar a favor de la tecnologia com a factor que augmenta la felicitat i en algun altre debat ha de defensar la posició contrària. A quina conclusió s’ha arribat? No sabria dir-ho. El que sí que sé és que a l’haver de preparar els arguments a favor i en contra, han après que tot és relatiu, que tot depèn del punt de vista, la perspectiva i els interessos. Que no hi ha veritats absolutes i que la principal victòria és entendre el posicionament de l’altre. No se m’acut un aprenentatge millor per al futur d’aquests joves. Ni per al present de molts dels qui se suposa que haurien de ser els seus models.