L'assignatura pendent de la nacionalitat

La confirmació d’Andorra com a Estat de dret, un cop aprovada la Constitució, obligava a reduir diferències entre la població de fet i la de dret; amb aquest objectiu, les lleis de nacionalitat del 1993 i el 1995 van permetre adquirir la nacionalitat andorrana als residents amb 33 i 25 anys de residència, respectivament. Aquests canvis legislatius van fer augmentar el col·lectiu andorrà, a expenses de la població estrangera més integrada. La política d’integració continua i la Llei del 2004 fixa en 20 anys el temps de residència per accedir a la naturalització i redueix el termini a 10 anys per als joves que han assistit a centres educatius del país. Aquest marc legal va incidir sobre l’estructura per nacionalitats de la població i aconseguia que l’any 2008 els andorrans passessin a ser el primer col·lectiu nacional. El procés va afectar especialment els espanyols instal·lats des de feia temps al país. Actualment, el 51% de residents són estrangers i el 49% andorrans, que vol dir que més de la meitat de la població no disposa de drets polítics, com el dret de vot. Sobre la base d’aquesta estructura demogràfica, el Consell d’Europa, en el darrer informe, recomanava reduir el període de residència per obtenir la nacionalitat a 15 anys, amb vista a fer-ho a 10 anys en un futur pròxim. Les autoritats andorranes opinaven que reduir el període de residència a 10 anys era excessiu i, més aviat, s’inclinaven per un termini de 15 anys. L’organisme també recomanava la possibilitat de disposar de la doble nacionalitat, tema amb el qual les autoritats andorranes sempre s’han mostrat reticents, ja que consideren que la doble nacionalitat exigiria una reforma constitucional i crearia dues comunitats de ciutadans –els d’una sola nacionalitat i els de més d’una– amb efectes sobre la identitat i la sobirania. El Consell d’Europa considera que, tot i que l’accés a la nacionalitat no és un prerequisit absolut per a la integració, molt sovint és vist com el darrer pas en un procés d’èxit d’integració i, al seu criteri, hauria de ser possible en condicions raonables. Amb independència de l’opció política que s’adopti, el fet d’ampliar la nacionalitat als estrangers amb un grau d’arrelament comporta efectes favorables pel que fa a l’estabilitat i a la cohesió social.