El model social i sanitari

El Model Social no només ha de compensar les disfuncions existents entre els sectors més desafavorits de la població, sinó també promoure nous enfocaments en l’educació i la formació, la vida social i la participació econòmica, la sostenibilitat de la sanitat i del medi ambient, les noves formes de prestació dels serveis públics, l’ús de noves tecnologies, tenint en compte els canvis en les estructures socials, familiars i d’estils de vida. Ens troben en un paradigma en què les incerteses es mantenen i presenten en formes totalment desoladores. La presència dels “nous pobres”, aquells que tot i tenir treball, el salari no els permet fer front a les seves necessitats bàsiques, demostren que encara ens trobem en un procés d’augment de les desigualtats tot i existir una disminució relativa de la pobresa. Aquí és on juga un paper important el Model Social, que no només ha de ser una xarxa de seguretat, sinó que també ha de contribuir positivament a la creació de riquesa a través de la inversió social. La crisi econòmica ha posat en perill el model social i, en conseqüència, l’Estat del Benestar, sobretot justificat per alguns per la insostenibilitat del sistema. Per tant l’Estat del Benestar representa l’eina de cohesió social i econòmica a través de la xarxa de protecció social i solidària col·lectiva, l’equitat i l’eficiència productiva, que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació. Existeixen uns aspectes bàsics que entenem que s’han d’establir per assegurar un futur durable de l’Estat del Benestar com són: la democràcia i les polítiques públiques que afavoreixen la solidaritat i la cohesió, la sostenibilitat del sistema públic de pensions, la sanitat i l’educació com a reptes d’inversió, la incorporació de la dona al món laboral sense cap tipus de discriminació, i finalment, la lluita ferma contra la corrupció. Però la realitat ens ha dut a veure com les mesures d’austeritat han provocat un creixement de les desigualtats, de les dificultats laborals, en general un augment de la pobresa. I tot i que les dades econòmiques mostren signes de millora, les polítiques orientades al ciutadà no s’han desenvolupat al mateix ritme.