De la Xina a la Sagrada Família

Des de fa unes quantes setmanes, el món ve immers i trasbalsat per l’epidèmia del coronavirus, amb origen a la Xina. En l’àmbit sanitari, l’administració d’aquest país i la de nombrosos altres estats implementen mesures, algunes de les quals força dràstiques i altres de més suaus, per fer front a la seva propagació, que la mundialització, de ben segur, afavoreix. Es tracta essencialment d’un problema de sanitat pública, tot i que les decisions anunciades afecten de ple l’àmbit polític. Així, en un primer moment, la Xina va intentar negar la realitat d’aquesta pandèmia, fins al punt que va fer intervenir els seus serveis de policia en contra dels primers metges que van donar l’alarma. Posteriorment, també va actuar subreptíciament a prop de l’Organització Mundial de la Salut, a fi que no es qualifiqués aquesta pandèmia com una urgència de sanitat pública d’àmbit internacional. Sorprenentment o no, en un primer moment, aquesta organització ha complert amb aquest desig. Però, al cap d’uns dies, s’ha vist obligada a reconèixer que es trobava en evidència davant d’una urgència d’aquest tipus. Tot i això, cal reconèixer que les autoritats xineses van posar fil a l’agulla en el moment en què van prendre consciència de la dificultat de la tasca que havien d’afrontar. El seu president va decidir aleshores fer-se càrrec personalment d’aquesta lluita, posant tota la carn a la graella per minvar les conseqüències d’aquesta epidèmia. Entre les mesures decretades, és il·lustrativa la decisió de construir un hospital als afores de la ciutat de Wuhan. Aquesta edificació es va dur a terme en l’insòlit termini de deu dies. Si la situació no fos tan greu i dramàtica, podríem glossar sobre aquest fet recomanant que, una vegada resolta la situació, s’organitzi un viatge d’estudis, per algunes empreses constructores tant de casa nostra com dels països veïns, perquè comprovin que existeixen uns mitjans adequats que permeten finalitzar unes obres sense retard. És sabut que difícilment es compleix amb els terminis pactats i ha esdevingut costum superar-los i de llarg! I si mai s’organitza un d’aquests viatges, recomanaria invitar les empreses encarregades de l’acabament de la Sagrada Família.