L'esport uneix Andorra

L’esport és cada cop més un motor d’integració, de cohesió i de sentiment de pertinença en una societat. La setmana passada, quan vaig veure els autocars o els cotxes particulars de persones nascudes Andorra o no, de gent amb passaport andorrà o no, que viatjaven a Màlaga per acompanyar el nostre equip a la fase final de la Copa del Rei de bàsquet, vaig tenir un gran sentiment d’orgull de país i per què no dir-ho, segur que a alguns de vosaltres també us va passar o us ha passat alguna vegada, d’humiteig dels ulls. Els nostres esportistes són veritables ambaixadors d’Andorra i motiu d’orgull del nostre petit però gran país: quan la graderia crida “Andorra, Andorra” o quan escolto l’himne al principi dels partits de les nostres seleccions o del Bàsquet Club Andorra són moments d’aquells en què se’t posa la pell de gallina. Els partits del BCA –ja des dels anys 90– han estat sempre un element cohesionador per a la nostra societat; però no és pas l’únic: els triomfs de la Vicky Jiménez, la il·lusionadora nova generació de la selecció andorrana de futbol, els resultats que està obtenint l’Ireneu Esteve, la bona feina d’equip i de base de l’hoquei, les gambades del Pol Moya o els esperançadors resultats d’alguns dels nostres joves nedadors són només alguns entre altres exemples al més alt nivell de tot el que ens uneix i, sobretot, del que ens fa sentir orgullosos del nostre país. No em vull ni em puc oblidar de tots els esportistes de totes les edats i esports que, setmana a setmana, competeixen noblement i sobretot gaudeixen de l’esport. Elles i ells ens representen en nombrosíssimes competicions i ens fan sentir orgullosos del seu esforç i de la seva esportivitat. Un treball d’equip que també inclou els seus entrenadors i preparadors, pares, familiars, amics i una llarga llista de persones que ho fan possible. A tots ells i elles, moltes gràcies per l’enorme feina i sacrificis que feu i que tants moments d’orgull nacional ens fan viure a totes i a tots. Recordo i em permeto recomanar-vos la lectura del llibre El Factor Humà, de John Carlin, que va inspirar després la meravellosa película de Clint Eastwood Invictus, per entendre encara millor la força de l’esport com un dels més grans elements cohesionadors d’una societat.