Els polítics desconfien dels funcionaris

La Llei de la Funció Pública defineix el personal de relació especial com les persones que, nomenades amb caràcter temporal, presten serveis d’assessoria o assistència personal de confiança; aquesta categoria no inclou les empreses que assessoren en qüestions estratègiques. Per tant, cal identificar el personal de relació especial amb experts en un camp determinat que aconsellen les diferents administracions; els sous i la dedicació són d’allò més variat, igual que la seva formació. Pertànyer a l’escollit cos de personal de relació especial, en la majoria dels casos, té avantatges com gaudir de la confiança del polític, tenir una remuneració més elevada, estar eximit de les rígides obligacions que emanen dels departaments de recursos humans i no sotmetre’s a l’estrès que implica un procés de selecció quan es convoquen les places per edicte, ja que són nomenats a dit. Recórrer a càrrecs de relació especial o a empreses d’assessoria no sempre és ben vist pel personal de l’Administració i, fins i tot, per un sector de la classe política. Així, el Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General va denunciar que el personal de relació especial havia realitzat tasques que corresponien a funcionaris i no havia fet la feina per a la qual havia estat contractat. També la consellera general Carine Montaner proposa aprofitar els treballadors de l’Administració, competents en diferents àmbits, que ja estan en nòmina de l’Estat, fet que no representa un sobrecost per als comptes públics. Montaner afirma que tenim tècnics ben preparats que poden fer la feina sense dificultats, optimitzant els recursos públics i limitant la contractació d’assessors externs. Amb els anys s’ha configurat una Administració en la qual una part important dels treballadors són invisibles als ulls dels polítics, envoltats i protegits pel seu equip de confiança. L’abús del personal de relació especial i la proliferació d’empreses d’assessoria estronca la carrera professional dels treballadors de l’Administració, sense oblidar els eterns eventuals que, malgrat haver millorat la seva situació, no tenen els avantatges dels funcionaris. Tot plegat no treu que l’especificitat i complexitat de determinades matèries justifiquin buscar ajuda exterior, però l’excepció no pot ser la norma.