Memòria medieval

“Quina mania tenen els andorrans pels Pariatges”, em deia un amic de la Seu. “La mateixa que tens tu per la Generalitat”, li vaig contestar. Formen part i fixen la identitat d’un poble en el seu secular caminar. No són anècdotes ni pseudohistòria. Andorra existeix, fa temps que existeix. Avui sobirana amb unes arrels que tenen memòria medieval. Tot podria haver anat d’una altra manera, certament. Conec el Síndic, el Conselh Generau d’Aran i la Querimònia de 1313. Han tingut una altra història. A Andorra, la sort, l’oblit, la pobresa, la bicefàlia i –no ho oblidem– la voluntat de ser dels andorrans, manifestada de mil maneres al llarg de la història, ens han dut fins on som ara. La ignorància, però, és atrevida i em sembla que va creixent en les noves generacions, distretes en un món on line i en un present continu, quan no en cert menyspreu, i desafiades per la seducció de la immediatesa. Ja no es té memòria. No se’n vol tenir i els plans d’estudis cada vegada hi col·laboren més. Però el coneixement del passat i de la nostra història torna a ser primordial, com el segle XVIII: saber què érem abans de ser el que som. Fiter i Rossell ens ensenyà que no hi ha futur sense passat i, a la vegada, que no hi ha passat sense futur. No és cap joc de paraules. Òbviament, només ho podem dir des del present, al segle XVIII per a Fiter i al XXI per a nosaltres, ja que la representació del passat va canviant a mesura que es transforma l’experiència del present, tal com ens ensenyà l’historiador Santos Julià. La identitat d’un poble sempre va íntimament lligada amb la seva història. Per aquesta raó són d’agrair dues novíssimes lectures del passat, que cal fer: 1) Consell de la Terra: els orígens, publicació d’Ignasi Baiges i Carles Gascón. Aquest últim autor “llegeix” el privilegi del 1419 com un decret de reforma d’un consell que s’hauria creat el 1289, poc després dels Pariatges, i 2) Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (s. X-XII), edició a cura d’Almudena Blasco i Oliver Vergés, molt interessants sobre els llinatges i els senyors d’aquestes terres. Una nova visió d’uns segles que no foren un temps de silenci. Al contrari, deien molt i no tenien wifi!