La fotografia és falsa

“La fotografia és falsa, però explica la veritat.” L’Andrés Hispano va deixar anar la frase com qui no vol la cosa, com qui diu coses banals. De fet –hi insistia­-, en molts casos, que sigui falsa és una condició necessària perquè una fotografia expliqui la veritat. Potser parlava de Capa, potser de la foto de l’Aylan Kurdi. Tant és. Perquè ni m’interessa la foto concreta de què parlava ni tampoc del tot el contingut mateix de la frase d’Hispano. El que em sembla radicalment interessant de les vuit paraules amb què encapçalo la columna és la manera com es miren el món. Acceptant la contradicció. Mirant d’entendre i no de jutjar o de pontificar. Qüestionant-ho tot. Fugint dels prejudicis i dels lloc-comuns. Acceptant, en síntesi, la complexitat. En Daniel Innenarity ens alerta, en el seu darrer llibre, que segurament l’enemic més important de la democràcia és la simplicitat. Perquè el món, carai, és complex. I ens podem entestar a voler-lo simple, en abordar-lo de manera simple, en governar-lo des de la simplicitat, però la complexitat ens passarà per sobre. I si avui reprodueixo la frase d’Hispano és perquè fa diana en un dels punts on crec que més es manifesta la nostra relació deficient amb la complexitat del món: l’aversió a la contradicció, encara que només sigui aparent. I encara més en un moment de rearmament moral com l’actual: “A la mentida se l’ha de perseguir, sense contemplacions”; “Si és fake, és pervers”; “La manca de coherència és el mal i se l’ha de combatre.” Sense veure la potencialitat explicativa d’allò fake. Sense entendre que ser fake potser és la naturalesa de les coses. Sense adonar-se que no es pot avançar sense contradiccions igual que no es pot avançar sense coherència. Que cal estructura i que cal caos. I que agafar-nos a la puresa de les coses –tot perfectament estructurat, tot plenament coherent, tot indiscutiblement cert- és, a banda d’avorridíssim i impossible, perillós. Feu-ne la prova. Agafeu una coctelera. Aboqueu-hi puresa, certeses i missatges simples. Retireu qualsevol resta de dubtes o de contradicció que se us hagin pogut escapar. Què us queda? Sí, una relació al món perillosíssima. Un caldo de cultiu perquè floreixi el pitjor de cada casa. I també, sí, el còctel més popular dels nostres temps.