8 de març

Sempre l’havien titllada de malenconiosa. Tot i que dissimulat per un somriure gairebé etern, darrere els ulls hi guardava un bri de tristesa fonda, potser infinita, com una ombra tènue que se li arrapava al fons de l’ànima des dels segles dels segles.

De petita, hauria volgut jugar a futbol, però la mare tenia por que li passés res... Fins i tot li tenia prohibits els jocs que ella anomenava “de nenes”, com ara saltar a corda o jugar amb la fireta que li havien regalat ja ni recordava quan. Tot duia microbis, qualsevol cosa la podia ennuegar, ai si agafes fred i ui si sues gaire, no toquis això i no facis allò... Sempre sola, sempre atenta a saber què podia fer i què no: posa’t la jaqueta, treu-te el jersei, torna’t a rentar les mans. Ja granada, desenganyem-nos, estava tan avesada a tenir por de tot que fugia dels petards perquè li havien dit que un dia... un nen...; quan un mosquit (imagineu-vos si era una abella, o una vespa, o una paparra) la pessigava, se n’anava de dret al metge perquè aquella vegada que al fill del veí del quart segona dels pisos on viu la tia de no sé qui no sé què li va passar... Quan li va venir la regla, marededeudelsdesemparats ajudeu-me, no podia tocar les flors perquè s’emmustigaven les plantes i ella, ni podia tocar aigua perquè s’hauria ofegat en un got, ni podia masturbar-se perquè... ai, no, perdoneu-me: havia oblidat que era una dona i que d’això ni se’n podia parlar.

I va arribar un moment que es pensava que ho arreplegava tot i qualsevol petita cosa era símptoma d’una mort propera: el mal de cap, la tos, el dolor muscular, una punxadeta, el mal de panxa, l’ofec, l’insomni... Sabia que, si hi havia una passa de grip o d’estómac, ella l’arreplegaria. Imagineu-vos-la, pobrota, quan es va parlar de la grip aviària, o de les vaques boges... I ara, des del primer dia que va sentir a parlar del coronavirus, va omplir el rebost, es va posar mascareta i sortia de casa per a allò estrictament necessari.

Demà l’enterraran. No l’ha matada cap de les seves manies, cap de les seves malalties imaginàries, cap microbi, cap bacteri... Com a tantes altres dones, l’ha assassinada l’home a qui ha estimat tota la vida. Hi ha pitjor pandèmia per a una dona?