Anècdotes històriques

La situació jurídica d’Andorra, abans de la Constitució, era peculiar i fràgil al mateix temps, ja que la viabilitat del país com a Estat es posava constantment en qüestió. A tall d’exemple, la proximitat amb la Seu d’Urgell, el fet de compartir la mateixa llengua i la nacionalitat del bisbe havia empès Espanya, en més d’una ocasió, a plantejar-se l’annexió d’Andorra. Una de les intromissions més destacades la va protagonitzar, l’any 1895, el diputat José Carvajal; aquest advocat, ministre d’Hisenda de la Primera República, va proposar al parlament espanyol annexionar-se Andorra. En la mateixa època, a conseqüència de la intensificació del contraban, diferents organismes francesos també van plantejar que Andorra passés a Espanya i que França rebés, en compensació, la localitat de Llívia.

Malgrat les picabaralles entre les administracions veïnes pel control d’Andorra, en què França també jugava les seves cartes, ambdós estats negaven al Consell General tenir atribucions en la representació internacional. A tall d’exemple, el Consell va enviar una comissió a la coronació del rei Alfons XIII, el maig de 1902, però el ministre d’Estat els va negar l’assistència a la cerimònia, en no haver estat delegats pel bisbe d’Urgell. També l’historiador Miret i Sans, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, defensava, l’any 1918, incorporar el país a Catalunya per raons geogràfiques i lingüístiques i compensar França amb la vall d’Aran, un territori que al seu parer generava més inconvenients que beneficis a Espanya. Miret desitjava que es tractés aquest tema a la Conferència de Pau de París de 1919, cosa que no es va fer per raons òbvies. Tradicionalment, les relacions exteriors dels andorrans quedaven limitades al lliurament de la quèstia i a les comissions delegades pel Consell per negociar diferents temes amb els serveis dels coprínceps.

L’intent de control sobre Andorra per part de les administracions dels països veïns va marcar gairebé tot el segle XX, especialment a través de la radiodifusió. Abans de la Constitució, els andorrans no podien acudir ni a una recepció en representació del seu país; avui el sistema institucional s’ha enfortit amb la Constitució i a ningú li passa pel cap posar en dubte la legitimitat d’Andorra com a Estat sobirà.