De l'1 d'abril al 28 de desembre

Avui, 1 d’abril, o sigui el dia dels Sants Innocents per als nombrosos països del nostre entorn europeu. Demà, els mitjans publicats en aquests territoris ens explicaran, amb gràcia, les diferents innocentades que s’hauran anant publicant. Ara bé, no fa falta cap esforç intens d’imaginació, atès que és suficient interessar-se per l’actualitat, per adonar-se que, de conformitat amb la coneguda dita, la realitat sobrepassa la ficció. Uns dels exemples recents són les campanyes electorals cursades tant a França com a Espanya, amb una multitud de propostes que, si s’analitzen objectivament, ressalten essencialment de la fantasia i, en cap cas, representen una resposta assenyada a les inquietuds i necessitats dels ciutadans. Òbviament, deixaré de banda les recents eleccions andorranes. L’autoderisió té els seus límits! Però forçós és reconèixer que tampoc seria difícil trobar a casa nostra alguns exemples d’aquesta imaginació sense límit.

Si ens centrem, doncs, en els nostres veïns, podrem convenir que la proposta d’un excandidat a l’alcaldia de París, que passarà més a la posteritat per les seves habilitats manuals que per la seva acció política, de desplaçar una estació de tren, una de les més importants d’aquesta capital, per crear un Central Park a la francesa pot suscitar la rialla, tenint en compte el cost econòmic que això representa i les molèsties eternes que provocaria tal obra faraònica. De la mateixa manera, és innegable que el programa defensat per un partit d’ultradreta del sud, a més de les seves nècies connotacions, evidencia una manca de realisme total i una desconnexió brutal i absoluta amb la realitat de la societat actual, fins al punt que es pot sospitar que el seu ideari no és res més que una enorme broma, certament de molt mal gust, però únicament destinada a provocar un riure inextingible. Viatjant una mica més lluny, el Brexit, tot i que sigui ratificat democràticament, té més a veure amb una quimera que tindrà uns efectes desoladors sobre l’economia europea, que amb un projecte sòlid i assenyat de política internacional. En resum, semblaria com si per a alguns candidats l’1 d’abril (o el 28 de desembre) s’hagi de celebrar els 365 dies de l’any.