Multilateralisme i Europa

La crisi del Covid-19 ens ha situat des de fa ja unes setmanes al bell mig d’un escenari del tot inèdit, desconegut i que ben poc hauríem pogut imaginar; en primer lloc aquest maleït virus s’està duent per endavant vides d’amics, de coneguts, de veïns, de persones que viuen entre tos nosaltres; i ho fa amb tota la cruesa, atacant les persones més febles en salut, sense poder-los dir adeu ni donar-los el comiat que mereixen.

En segon lloc per les persones que es troben ingressades a l’hospital i els casos més greus que estan sent tractats a l’UCI; i les moltes altres que amb símptomes menys greus són a casa en aïllament; i per a la llarga llista d’herois anònims d’aquesta crisi; el personal mèdic i sanitari, els cossos especials, els de la distribució i venda de productes de primera mà, els del transport i tots aquells que amb el seu esforç ens permeten que la nostra vida es desenvolupi el més normalment possible i que ajudant els altres es posen alhora en perill i malauradament, en més casos dels desitjats per tots, es poden també acabar contagiant.

Aquest és, sens dubte, el punt essencial i primordial en aquest moment; salvar vides, protegir adequadament, prendre les mesures escaients per a tots aquells que han d’anar a treballar. Ara és el moment d’empènyer tots junts, sumant esforços enmig de la tempesta, però alhora hem de saber posar una mirada en el futur, perquè Andorra té futur, però per afrontar-lo haurem de treure lliçons i aprenentatges d’aquesta greu crisi perquè futures dificultats puguem afrontar-les amb més i millors garanties i amb un estat més fort i més preparat.

En un moment tan complex com el que vivim, segurament a molts ens ve al cap aquell refrany popular “recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona”. La nostra veritable sobirania passa en ple segle XXI i en un món hiperglobalitzat, no a mirar enrere amb nostàlgia sinó per apostar decididament pel multilateralisme i els organismes supranacionals: passar per estar ben estretament relacionat amb l’entorn europeu implica formar part activa de les institucions del Consell d’Europa i pels acords i la col·laboració amb la Unió Europea; i això no pot seguir-se malentenent en cap cas com renúncia a l’essència del que venim sent des de fa més de set segles com a nació.