Teoria de l'obrefàcil

Som molts els qui, en trobar qualsevol envàs amb l’anunci que s’obre fàcilment, desconfiem de la prometença feliç d’una obertura neta i sense sang i sabem que ens enfrontem a un repte de superació personal. No faig broma. Cadascú se sap les limitacions i per a mi, desmanyotat de mena, que hi escriguin amb lletres lluents allò d’obrefàcil, em posa molta pressió i em fa sentir a la vora de l’abisme de la humiliació personal. No és just. Si no hi digués res, aniria més relaxat i encara que estripés l’envàs per obrir-lo, no seria tan sagnant –ara en sentit figurat– el sentiment de fracàs. La meva teoria és que el problema no el tinc jo –d’acord, una mica sí– sinó les expectatives que genera la paraula obrefàcil: agafo la llauna de tonyina, tiro de l’anella, em passo de frenada i m’embruto, però mira, què hi farem, tot sigui això. En canvi si hi posa obrefàcil, tiro de l’anella i m’embruto, però aleshores m’emprenyo i en llençar la tapa enrabiat encara soc capaç de tallar-me. Obrequè? Va, no em toqueu la moral. Està bé ser optimista però quina pretensió, quina arrogància, quin poc sentit de la realitat! Si fos tan fàcil, no caldria anunciar-ho i els malaptes seríem feliços.

Em sento igual que davant de la llauna de sardines o l’envàs suposadament obrefàcil quan escolto algunes frases per infondre optimisme i confiança en temps de crisi. Entenc que l’objectiu dels missatges és generar un estat d’ànim col·lectiu que ens serveixi per resistir. D’acord. Ens en sortirem, diuen. Sí, no tenim més remei. És clar que ens en sortirem, encara que en estirar la llauna de conserva ens esquitxem d’oli o que l’envàs acabi estripat i alguna mandonguilla faci puenting sense corda. Tot anirà bé? Ho sento però segons la teoria de l’obrefàcil això ens posa unes expectatives massa altes. No. No tot anirà bé. Ha mort gent. La solitud i l’aïllament agreugen molts problemes. I no, no en sortirem més forts: empreses, treballadors, famílies i administracions, tots en sortirem afeblits. Prefereixo no fer-me gaires expectatives però m’agradaria que d’aquesta en sortíssim havent après alguna lliçó: siguem més humils, cuidem la biodiversitat perquè ens protegeixi de nous virus i preparem-nos per a la propera pandèmia. Perquè aquesta no serà l’última.