La paradoxa de la Xina

La Covid-19, a diferència d’altres pandèmies d’aquest segle com la grip aviar o el SARS, ha trencat les fèrries fronteres europees i americanes per recordar-nos que som més vulnerables del que pensàvem. Ens preocupaven les pandèmies, ens alertàvem quan ens arribava algun cas aïllat. Però passaven i ens n’oblidàvem. I no érem conscients que eren petits avisos que ens estaven preparant per al que havia d’arribar el 2020. Ara sí que tenim un virus a l’epicentre de les nostres preocupacions i una quarantena llarguíssima que ens recorda que no és cap broma. Ens hem tornat més vulnerables que mai, amb la sorprenent paradoxa que l’origen d’aquesta vulnerabilitat és qui té la fórmula per acabar amb ella. M’explico millor. Estàvem acostumats (o confiàvem que així funcionava el món), que la Unió Europea, els Estats Units, ens treien les castanyes del foc davant de situacions de crisi mundial. Però ara aquestes potències es fan dèbils davant d’una altra que ens és molt més desconeguda: la Xina. De la Xina ens ha arribat el coronavirus. I de la Xina és també des d’on el podem combatre. Ells ens estan proporcionant material sanitari que salva vides: mascaretes, bates, tests d’antígens, d’immunitat... I, molt probablement, serà d’allà d’on en sortirà la vacuna. És a dir, de cop ens hem despertat en un món que funciona diferent de com l’havíem concebut. És la Xina qui el té a les seves mans. I aquesta situació ens genera por (o almenys respecte per suavitzar-ho), ja que és un país molt desconegut per bona part de la societat occidentalitzada i americanitzada. A tot això se li ha de sumar el fet que, quan les coses han anat mal dades, Europa no ha estat una eina coordinadora capaç d’administrar un estat d’urgència. Cada país ha agafat les seves pròpies estratègies per salvaguardar la població. Afortunadament, la individualitat ciutadana està passant per sobre d’això. Europa no ha funcionat, els EUA s’han afeblit, depenem de la Xina... Però mentre es mantingui viu l’esperit de solidaritat, l’esforç personal i la responsabilitat acatant les normes com la que s’està vivint a Andorra i a gairebé tots els països afectats, poc importa la resta. Malgrat el gran nombre de morts que malauradament ens haurà deixat la Covid-19, de ben segur que se superarà i se sumarà a la història amb totes aquelles que la humanitat ha vist passar.