Separats, però més junts que mai

Els dies de Setmana Santa, com la resta de festius principals de l’any, són períodes molt familiars, de trobades i celebracions que omplen de fotografies els nostres àlbums i telèfons mòbils. Però a aquest 2020 la Covid-19 ha truncat de manera dràstica totes les tradicions i festes. Hem hagut d’aprendre a veure’ns des de la distància d’una pantalla, a escoltar-nos des del so telefònic o a parlar-nos entre els balcons, jardins i terrasses de les nostres llars.

Estem separats d’amics, de familiars, de la resta de ciutadania. Un aïllament molt dur. Però també és veritat que aquesta crisi sanitària que ens separa físicament també ens ha servit per unir-nos socialment i emocionalment.

Ho deia el ministre Joan Martínez Benazet ahir a la seva roda de premsa diària. De fet, ell és un clar exemple de la connexió que s’ha establert des del confinament. Abans del primer cas de la Covid-19 el ministre de Salut apareixia als mitjans de tant en tant, en notícies a la premsa escrita o fent declaracions a la ràdio i televisió. En canvi, ara tenim una cita diària amb ell imperdible.

Des de fa unes setmanes el ministre i també el Xavier Espot, l’Eric Jover i la resta de personalitats polítiques que veiem aquests dies són molt més properes per a nosaltres. I potser, quan tot això s’acabi, se’ns farà estrany no sentir la veu del ministre de Salut i del portaveu just abans de dinar i sopar.

De la mateixa manera, també ens sentim més units als nostres veïns i a persones que ens trobem quan anem a comprar als supermercats i farmàcies, perquè compartim casuístiques similars. Mantenim més connexió amb tot el personal sanitari que es deixa la pell per aquest país. I ens emocionem quan veiem vídeos de pacients aplaudits després d’haver estat donats d’alta.

És a dir, estem separats entre nosaltres, però més units que mai. El patriotisme andorrà ha augmentat i és aquesta força la que ens està permetent superar la crisi. Virtualment remem en la mateixa direcció per superar la pandèmia.

A la vegada, l’orgull andorrà també s’ha vist magnificat pel fet de no poder gaudir del nostre país. Ja ho diuen que no ets del tot conscient de tot el que tens fins que ho perds. Ara veure des de casa nostra com la primavera està fent brollar la natura de les nostres muntanyes, com la fauna està conquistant més que mai el territori, ens fa estimar encara més aquest meravellós país que tenim.